Es fa molt dolorós imaginar aquest edifici escapçat per la piqueta
L’Eixample de les mitgeres i remuntes
No és aquí el lloc d’explicar la densificació del Pla Cerdà. L’ocupació d’espais lliures, l’increment continuat de les alçades de l’edificació i del nombre de plantes, els àtics i sobreàtics, són fets que han caracteritzat la morfologia de l’Eixample.
Avui, el planejament vigent, hereu del PGM del 1976, estableix les alçades reguladores en funció de l’amplada dels carrers, cercant estabilitzar la situació a partir dels “volums disconformes” o de la permissivitat de remuntes d’edificis que no arribaven a l’alçada establerta. Permissivitat que ha generat no poques incoherències respecte a les arquitectures originals.
Barcelona no és Madrid
Sembla que, als anys vuitanta, el baró Thyssen, després de visitar el Museu d’Art Romà de Mérida, va escollir l’arquitecte Rafael Moneo per convertir el Palau de Villahermosa en museu a on exposar la seva col·lecció. Moneo va proposar una rehabilitació respectuosa amb la història i la qualitat constructiva de l’edifici. Cert que el nou museu es troba en “territori de l’Estat”, lluny de pressions comercials o bancàries, on es concentren el Museu del Prado, el Centre d’Art Reina Sofía, o l’històric Jardí Botànic. Aquí, l’ edifici continua sent de propietat estatal, i la seva rendibilitat es basa en part en la generosa subvenció, prop de vint milions d’euros, que l’Estat li atorga anualment. (1)
Diferent és el passeig de Gràcia,” territori dels fons d’inversió”, i on probablement esdevingui inadequat l’existència d’un cinema. Raó per la que l’Ajuntament i la societat assistiren impassibles a la desaparició d’aquella activitat, sense oferir alternatives que li donessin una segona vida. Aquí, l’aportació de la cultura privada exigeix un increment significatiu del sostre edificable, per tal d’aprofitar les rendes de posició del Passeig de Gràcia. No en va ens trobem en un dels indrets de major l’afluència turística i poder adquisitiu de l’Estat.
És aquesta la intenció del promotor, el fons d’inversions Stoneweg, que lògicament prioritzarà els beneficis dels seus inversors, a la qualitat de l’arquitectura o de l’entorn urbà.
La resistència de l’arquitectura
El Palau Marcet, obra del mestre Tiberi Sabater i Carné de 1887, va ser objecte de reformes, en 1934, transformant-lo en teatre, i el 1960 com a cinema. Intervencions que respectaren la integritat de la seva volumetria. La dignitat de la seva arquitectura ve avalada per altres obres com el Bolsin del carrer Avinyó, i haver estat guardonat amb la medalla d’or a l’Exposició del 1888. Malgrat la modèstia del Palau Marcet, al igual que en les veïnes cases Amatller o Batlló, la configuració de la seva coberta impedeix qualsevol tipus de remunta, sense que l’edifici resulti mutilat. I d’aquí l’ajustat de la protecció del propi Catàleg del Patrimoni de Barcelona (2), que obliga “Al manteniment del volum i dels elements de façana”. Contravenir-ho, com expressa la proposta presentada, comporta convertir l’edifici en una calcomania, aixafat pel pes d’una remunta inacceptable.
També resulta fora de lloc la pretensió d’una volumetria específica per ocultar les mitgeres d’uns edificis qualificats de “volums disconformes”, on fa temps que es determina el volum edificable en funció de l’amplada del carrer.
La claredat de la protecció del Catàleg i de les determinacions urbanístiques, i la desmesurada proposta, fa pensar en una tàctica per a incentivar el tradicional pactisme municipal de les rebaixes consentides.
Tanmateix, si la política urbanística i de protecció del patrimoni de l’Ajuntament avala aquesta operació, fora preferible convertir l’edifici en una postal per al record, abans que en un epitafi de la seva arquitectura, i situaria el consistori a la vora de la connivència privada i en la renúncia del seu paper com a garant del patrimoni de la ciutat.
Es fa molt dolorós imaginar aquest edifici escapçat per la piqueta.
Rafa de Cáceres. Arquitecte. Marçà , agost 2025
(1) Portal de transparència 2024. Museu Nacional Thyssen – Bornemisza.
(2) Identificador 1508. (BCIL)
