L’arquitecte ha fet donació a la Generalitat de Catalunya del seu arxiu personal, centrat sobretot en l’arquitectura i l’urbanisme de la segona meitat del segle XX
Publicat a Vilaweb el 25 de setembre de 2021 | Montserrat Serra
L’arquitecte, polític i activista cultural, que ja té noranta-cinc anys, ha fet donació a la Generalitat de Catalunya del seu arxiu personal, centrat sobretot en l’arquitectura i l’urbanisme de la segona meitat del segle XX i amb una correspondència de gran valor.
Oriol Bohigas (Barcelona, 1925), un personatge determinant per a l’urbanisme de Barcelona i la cultura catalana de la segona meitat del segle XX, ha fet donació a la Generalitat de Catalunya del seu fons documental personal i professional, amb la finalitat que es conservi a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Avui s’ha formalitzat la donació: la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha rebut Bohigas acompanyat de la seva família, en un acte en què també ha participat el director de l’Arxiu Nacional, Francesc Balada.
El fons és format per 113 capses, documentació que va ingressar materialment a l’Arxiu Nacional des del seu domicili barceloní el passat 27 de maig. Des d’aleshores, professionals de l’Arxiu Nacional han realitzat una primera descripció del contingut, que ben aviat es podrà consultar al portal Arxius en Línia. S’han identificat 526 unitats de catalogació. Segons fonts de la Generalitat, “pel seu volum, originalitat i interès cal destacar, per damunt de tot, la importància de la correspondència de l’arquitecte i urbanista, ordenada alfabèticament i cronològica per lletres inicials de corresponsals (1946-2018), en un total de 432 unitats de catalogació (46 capses).”
El fons també conté 32 llibretes de notes de l’activitat personal i pública dels anys 1974-2011 i conserva els originals i els materials preparatoris de la seva tesi doctoral. I en l’àmbit professional, Bohigas va conservar material sobre concursos, premis i jornades, així com l’assessorament d’organismes públics de planejament urbà nacional i internacional (1989-2012), els materials del seu període com a professor i director de l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona (1977-1980) i una col·lecció completa de la seva producció intel·lectual en forma d’articles, molts d’ells, de difusió de les seves idees al gran públic a través dels grans mitjans de comunicació (34 llibres relligats pel productor, 1945-2011). El fons també conté originals, versions corregides i documents de treball de la seva producció bibliogràfica relativa a la teoria i la història de l’arquitectura contemporània.
De la seva dimensió política, destaca la documentació relativa al seu període, a l’Ajuntament de Barcelona, com a director d’urbanisme (6 subcarpetes, 1980-1984) i regidor de Cultura (amb la seva relació amb els grans equipaments culturals de la ciutat) (7 subcarpetes, 1991-1994).
I pel que fa a l’activitat associativa, cal assenyalar la documentació (correspondència, eleccions, participació en els òrgans de govern, memòries, butlletins i organització d’actes) del seu període en la presidència de l’Ateneu Barcelonès (9 subcarpetes, 2003-2011). El fons conté també un volum important de documents relatius a la seva participació en conferències i congressos (retalls de premsa, llibrets, cartells i tríptics) (8 subcarpetes, 1949-2006), treballs, articles i entrevistes inèdits (1960-1990), articles sobre el productor (1948-2009), documentació de viatges (com ara a l’Índia el 1990), premis i distincions.
El Fons Oriol Bohigas permetrà entre més als investigadors un coneixement molt més ric del complex procés de transformació de Barcelona que va representar l’etapa de la gran obertura al mar paral·lela a la preparació dels Jocs Olímpics de Barcelona’92. En aquesta línia temàtica, el fons Bohigas es complementa amb el fons documental del president Pasqual Maragall dipositat l’any 2006 i amb d’altres, amb relació al desenvolupament i el planejament urbà de Barcelona, com el de l’alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer, conservat pel centre des del 1997.
