FACULTAT DE TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ, BELLATERRA
1995-1998
L’edifici situat al Sector Parc del Nord, a la zona alta de la vall, forma part d’un conjunt molt heterogeni d’edificacions que s’han anat construint al llarg de l’eix de vianants del Campus d’Humanitats. L’element més reconeixible de l’entorn immediat és la plaça enjardinada que recolza la façana nord de l’edifici. Els altres accidents que defineixen el terreny són: el traçat del tren a la cara oest i el desnivell, amb fort pendent cap al fons de la vall, a la cara sud.
L’edifici s’ha organitzat en dos cossos independents que pengen de la plaça i que s’estenen cap al barranc. Un d’ells, on hi ha l’administració i els despatxos de professors, és un cos alt, llarg i paral·lel al traçat del tren que defineix un límit clar i potent del conjunt i sobresurt com a proa sobre les andanes. L’altre, amb els aularis dels alumnes, és un cos ample amb un front de la façana sobre la plaça i unes façanes laterals que són el resultat de la secció que articula els diferents espais i que s’adapta al terreny en sentit decreixent. Entre aquests dos cossos, relligats únicament pel vestíbul general, hi ha un pati enjardinat. La façana nord d’aquest conjunt s’unifica amb una gelosia de malla desplegada que estén una pell unitària per damunt del mur cortina de les aules i del porxo d’accés.
Autors: J. Bosch – J. Tarrús – S. Vives, arquitectes
