Publicat el 26 de març de 2014 al Diari ARA
N’hi ha prou donant una ullada a Google Earth o amb qualsevol fotografia aèria de Barcelona per entendre que l’àrea metropolitana és una conurbació de municipis que, si realment es vol donar un servei eficient i sostenible als ciutadans, s’han de pensar i gestionar com un conjunt. Fins ara, però, l’únic instrument que es tenia en l’àmbit territorial era el Pla General Metropolità (PGM), elaborat el 1976 sota la direcció de Joan Antoni Solans en un període, però, encara predemocràtic. Tot i que al llarg d’aquests anys ha pogut funcionar -amb un miler de modificacions- de manera bastant eficient, el PGM aviat serà passat.
L’Àrea Metropolitana ha posat ja en marxa el procés per elaborar el seu substitut: el Pla Director Urbanístic (PDU) metropolità, que marcarà les regles en relació al sostre d’habitatge, l’ús del sòl o les connexions de les grans infrastructures, al mateix temps que vol oferir un marc normatiu més àgil per impulsar noves activitats econòmiques i assegurar la sostenibilitat del territori.
“El PGM va ser innovador en el seu temps, però ara fa servir conceptes que són passat i que ja no ens serveixen”, explicava ahir Joan Busquets, catedràtic d’urbanisme a Barcelona i Harvard i l’arquitecte a qui l’Àrea Metropolitana ha encarregat liderar aquesta primera etapa de reflexió sobre el futur pla director. “És un urbanisme d’escala intermèdia”, afegia Busquets. “El nou pla ha de ser flexible i clar, ha de definir els grans marcs, però no cal arribar al detall de com es farà tot exactament ni quina forma tindrà al final. El PGA era molt rígid i aquest donarà més llibertat a la forma, però definirà els continguts”.
El procés d’elaboració del PDU s’allargarà tot aquest any i el que ve. De moment s’estan fent un seguit de sessions tècniques de caràcter temàtic que serveixen, diu Busquets, “més per plantejar preguntes que per acotar-ne les solucions”. El primer es va fer al desembre a Cornellà i el segon, centrat en els espais verds, se celebra demà a Santa Coloma amb la participació de l’ecòleg Richard T. Forman i el paisatgista Enric Batlle.
Al mateix temps, l’equip tècnic de l’AMB elabora estudis i anàlisis per tenir el retrat de la situació. “Ens falta acabar d’aclarir com és la ciutat actual, que continua en transformació urbana permanent”, explicava Josep Maria Carreras, director de serveis urbanístic de l’AMB. “Tot aquest material servirà després per elaborar un llibre blanc a partir del qual sortiran les bases per redactar el document del Pla Director”, explicava Ramon Torrà, gerent de l’Àrea Metropolitana, que demà inaugura un espai a la seva pàgina web en què es penjaran tots els documents que generi aquest procés de debat.
Consens polític
Un cop establertes les bases, el pla haurà de passar encara per la part més difícil, que és el debat polític entre els 32 municipis que des del 2010 configuren l’AMB -fins llavors eren només 27- i després caldrà que la Generalitat l’aprovi. Difícilment es podrà enllestir abans de les municipals del 2015, perquè no s’arribarà a temps de tenir elaborat el document amb el consens necessari en plena confrontació electoral. El debat urbanístic i ciutadà, però, està assegurat.
No hi haurà talls d’aigua a famílies vulnerables
El consell metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona va aprovar ahir un protocol per evitar talls de subministrament als ciutadans que no puguin fer-se càrrec de les factures. L’AMB ja va validar el 6 de novembre les tarifes socials de l’aigua, per ajustar-les a les possibilitats econòmiques de les famílies vulnerables. Quan un ciutadà declari a la companyia subministradora o als serveis socials que no pot afrontar el pagament de les factures, s’estudiarà si pot beneficiar-se de les tarifes socials o negociar ajornaments. Durant el procés, l’AMB no donarà autorització per tallar el subministrament.
