Jornades de debat a Figueres sobre la transformació del paisatge DOMÈNEC Turisme de masses Irrepetibles. El bloc de pisos Delta Muga Imatges de les últimes ARXIU
Publicat el dilluns 22 de septembre de 2014 en LA VANGUARDIA
Josep Playà Maset | L’arquitectura requereix també d’anàlisis que superin l’àmbit tècnic i estètic, que tinguin en compte el context històric i l’evolució dels mateixos edificis. És el que s’han proposat Rosa Lleó i Zaida Trallero amb el seu projecte Cas d’estudi, guanyador de la beca Agita 2013 concedida per l’Ajuntament de Figueres, en el qual conviden diversos artistes contemporanis a reflexionar sobre la modernitat arquitectònica. Ja ho van fer fa un any quan van presentar vuit projectes a Can Felipa Arts Visuals, a Barcelona, i hi han tornat aquest cap de setmana al museu de l’Empordà, de Figueres, amb un seminari i una exposició en què s’han analitzat quatre casos: els apartaments Delta Muga d’Empuriabrava, el Club Mediterranée de Cadaqués, Radio Liberty de Pals i el nucli fronterer dels Límits, a la Jonquera.
“Un edifici com el Delta Muga d’Empuriabrava és la metàfora perfecta de l’arquitectura del turisme dels anys seixanta”, explica l’artista Domènec. És una arquitectura fruit dels anys del creixement, marcats per l’optimisme , que avui presenta desarrollista una problemàtica social molt allunyada de les pretensions dels seus promotors.
Domènec, artista visual i coeditor de la publicació Roulotte, intenta acostar-se a aquesta complexitat traspassant la façana de l’edifici. “El meu objectiu no és tant la denúncia social com fer evident una realitat”, diu Domènec. És el cas d’aquest bloc de primera línia de mar, amb gairebé tres mil apartaments, que fa uns anys eren pisos turístics, i que avui, sense perdre del tot aquesta condició, són també habitatges de nombroses famílies d’immigrants, refugi d’alguns okupes o garatges reconvertits de manera més o menys irregular en espais habitables. Els anuncis de pisos de 30 metres quadrats en venda per preus irrisoris són l’altra cara de la moneda del projecte inicial. Empuriabrava es va començar a construir el 1967 i la propaganda la venia com “la primera marina residencial d’Europa”, amb la idea que fins aleshores només “els multimilionaris americans gaudeixen d’una cosa semblant”, ja que el model eren Port Charlotte i Port Lucy, a Miami.
Domènec li ha trobat una semblança amb el complex turístic de La Grande Motte, a prop de Montpeller. “M’interessen els edificis més enllà del seu aspecte físic o estètic, busco les tipologies de vida social que amaguen”. I la seva manera de mostrar-ho en aquest seminari de Figueres han estat una sèrie de fotografies d’aquesta mena d’edificis i una visita a Empuriabrava amb els participants de les jornades, com si es tractés d’un circuit turístic. El contrast va quedar patent, ja que la visita va acabar davant l’admirada Villa Nurbs, que a poca distància construeix l’arquitecte Enric Ruiz-Geli. El 2013, a l’exposició celebrada a Can Felipa, Domènec va presentar una sèrie fotogràfica que va fer sobre els habitants del complex d’habitatges socials Corbiale, de Roma, que avui passa també per una fase de deteriorament (hi viuen gairebé 8.000 persones i es parla del seu enderrocament com a única fórmula per posar fi a l’exclusió social). En aquelles jornades, Domènec va organitzar també una visita al Walden 7, construït per Ricardo Bofill, a Sant Just Desvern, també com a exemple d’edifici que, malgrat el seu valor arquitectònic, arrossega diferents problemes socials.
Un altre dels artistes convidats a Figueres ha estat Jordi Mitjà, que ha continuat amb el treball que ja va presentar a Barcelona sobre els llocs fronterers. Va analitzar els Límits o el Pertús, aquesta població amb un carrer principal que marca la frontera teòrica entre Espanya i França. “La particularitat d’aquests llocs fronterers, violentats pels fets geopolítics, en aquest cas escenari de la fugida de milers de republicans el 1939, és que somatitzen tota mena d’arquitectures”, explica Mitjà. I per mostrar-ho, res millor també que la visita in situ que els participants del seminari van fer ahir a aquesta població del terme de la Jonquera. “L’interessant és veure aquesta barreja, que inclou des d’un monument de formigó on apareixen gravades en diversos idiomes les paraules benvinguts i adéu, en l’anvers i revers, respectivament, fins a aquestes casetes inutilitzades de les antigues duanes o les botigues -efervescents les del costat espanyol o català i buides al francès per una simple qüestió de preus-, i aquesta esquizofrènia que significa tenir un peu a cada país”, comenta Jordi Mitjà. La seva anàlisi forma part d’un projecte ampli que va començar el 2003 sobre llocs fronterers titulat Esquelets, pells mudades i deposicions de capital.
Un tercer cas d’estudi és el de les antenes de Radio Liberty -emissora nord-americana que emetia per als països de l’Est- que durant molts anys van ocupar una part important de la platja de Pals (Baix Empordà) fins a la seva desaparició. En aquest cas dos artistes, Regina Giménez i Rafel Bianchi, han reflexionat sobre els misteris que durant anys van envoltar aquestes antenes. Regina Giménez, que de petita anava a banyar-se a les platges del costat, va formar part d’unes generacions que s’interrogaven sobre les seves possibles emissions radioactives o el seu presumpte paper en l’espionatge de la guerra freda. Un altre detall de l’època és que de vegades les antenes desapareixien de les imatges per no trencar la visió idíl·lica de les platges.
El quart paisatge analitzat és potser el més conegut, i és l’espai que va ocupar el Club Mediterranée, al cap de Creus. L’ha estudiat l’arquitecta Sílvia Musquera, que està acabant la seva tesi doctoral titulada La fotografia com a testimoni del paper de l’arquitectura en la transformació del paisatge de la Costa Brava als anys. Musquera replanteja el seixanta debat sobre la conveniència de destruir el que va ser el Club Med sota la perspectiva de tornar el paisatge al seu estat primitiu. I es fixa també en les noves intervencions, en aquestes estructures de ferro que s’han instal·lat en un espai protegit per senyalitzar camins, servir de mirador o de punt d’informació. Es pot recordar que el Club Med va ser obra de l’arquitecte empordanès Pelai Martínez, que va comptar fins i tot amb la col·laboració de Salvador Dalí, i que en els seus inicis va ser una obra respectuosa amb l’entorn. Després de l’abandonament d’aquesta ciutat residencial per l’empresa propietària, les casetes del Club Med van ser destruïdes en el marc d’una costosa operació pagada pel Ministeri de Medi Ambient.
Zaida Trallero, una de les dues comissàries, destaca el valor d'”aquesta aproximació més poètica i personal cap a l’arquitectura que ofereixen els artistes”. La costa catalana, i per tant la Costa Brava, ofereix aquests “encants” tan propis d’una època i el seu estudi forma part també del debat sobre les polítiques turístiques i els límits del creixement. Els artistes expliquen el que ha passat en aquests edificis i en les conseqüències que deixa el pas del temps. “Les dues experiències, a Barcelona i Figueres, han funcionat molt bé -assenyala Zaida Trallero- i ens plantegem la manera de donar continuïtat a aquesta mirada artística sobre l’arquitectura”.
