‘Modernitat(s). Arquitectura a Barcelona, 1924-1975’ convida a comprendre com els fets històrics i culturals influeixen en l’art i l’arquitectura del moment.
Publicat el 2 de setembre de 2016 al diari EL PERIÓDICO
Van ser paradigma de modernitat quan es van idear, es van dissenyar i es van construir. Van recollir les influències artístiques del seu temps, la vocació racionalista dels seus autors, el seu afany per mirar-se al mirall d’Europa. Són edificis creats per Rubió i Tudurí, Josep Lluís Sert, Xavier Busquets, Josep Antoni Coderch, Oriol Bohigas… que ara es poden veure a escala a l’exposició Modernitat(s). Arquitectura a Barcelona, 1924-1975, que estarà al Roca Gallery fins al 17 d’octubre.
La mostra reuneix una selecció de maquetes dels edificis més emblemàtics construïts a Barcelona entre dues dates significatives: l’any 1924, quan la dictadura de Primo de Rivera va dissoldre la Mancomunitat de Catalunya, i el 1975, quan la mort de Franco va obrir el camí a la restauració de la democràcia. L’objectiu de l’exposició és reflexionar al voltant de la fragilitat del concepte de modernitat i comprendre de quina manera els fets històrics i culturals van influir en l’art i l’arquitectura del moment.
Són un total de 26 maquetes blanques a escala 1:100 realitzades per alumnes de la School of Architecture de la Universitat Internacional de Catalunya i que corresponen a 26 construccions diferents. Disposades en ordre cronològic i acompanyades de dibuixos i referències als fets històrics més rellevants, la seva lectura permet evidenciar la complexitat d’una època en què van conviure estils molt diferents, com es pot apreciar en obres com la Casa Planell, projectada per Josep Maria Jujol el 1924, la Casa Vilaró, de Sixt Illescas (1930), o la Clínica Barraquer, dissenyada el 1940 per Joaquim Lloret.
En la mostra també hi figura el bloc de Muntaner, 324, de Sert (1929-1931); el grup residencial Escorial, un conjunt de vivendes econòmiques organitzades en illa oberta que va construir un grup d’arquitectes (1952-1962). I també el Col·legi d’Arquitectes (Xavier Busquets, 1957-1962), l’Institut Francès (Coderch, 1972-1975) i l’edifici Fregoli, d’Esteve Bonell (1972-1975).
