La mítica truiteria fundada pel fotògraf Leopoldo Pomés al Sant Gervasi dels anys 70 celebra mig segle de vida i clientela fidel
Publicat a El Món el 16 d’agost de 2020
El Flash Flash va unir la família Pomés i la família Milà en un negoci modern avançat al seu temps. Era 1970 i a Espanya es vivia una dictadura. Complir 50 anys és tota una fita i, en restauració, una infreqüència. L’empresari i visionari Leopoldo Pomés va obrir el Flash Flash el juliol del 1970 amb el seu amic, l’arquitecte Alfonso Milà, en un local una mica lleig del carrer de la Granada del Penedès.
De seguida, el negoci va ser una qüestió familiar: les seves respectives dones, Karen Leitz i Cecilia Santo Domingo s’hi van implicar. Leitz és una de les poques representants d’aquell moment. La seva imatge en blanc i negre, càmera en mà i diferents postures de reportera, recorre les parets del restaurant. Ella va ser (un cop més) la model del seu marit i celebrat fotògraf d’avantguarda, l’artista al darrere de la càmera que la immortalitzaria. La exmodel recordava les vicissituds d’aquell shooting aquesta setmana en una roda de premsa amb motiu del 50 anys de vida del Flash Flash. Un temps que ha passat ràpid en què Espanya ha canviat molt i el Flash Flash (per sort) ben poc.
“Buscava el cantó amb menys fum —recorda Leitz d’aquells temps—, era un lloc molt modern, semblava com un hospital. Ara ens va molt bé aquesta imatge tan pulcra perquè és molt fàcilment netejable”, riu. “El blanc pot semblar fred, però el caliu de la gent ho acabava amagant”, matisa un dels seus fills, l’Iván Pomés, arquitecte i encarregat de la petita neteja de cara de l’establiment que s’ha fet aprofitat l’aturada per la covid-19. “Ha estat molt subtil perquè tot el mobiliari està fet a mida i a mà, abans no hi havia botigues per triar l’interiorisme que volies, així que les cadires, per exemple, que hem polit han recuperat la lleugeresa d’inici (cada capa pesa 400 grams). Tenen 50 anys i habitualment en duren 8. També hem pogut canviar l’entapissat dels seients i atrevir-nos amb el delivery”, resumeix. Ell va ser l’encarregat, juntament amb la presentadora Mercedes Milá, neboda de Correa, de repassar alguns dels records viscuts en aquest restaurant que han impregnat totes dues famílies.
Perquè el Flash Flash sempre ha estat un negoci molt familiar. El local va posar-se de seguida de moda entre la gent intel·lectual de Barcelona que havia viatjat i vist món i li demanaven alguna cosa més a un restaurant. Va ser el primer local healthy de la ciutat i el primer a elevar les hamburgueses a la categoria de plat gourmet. “Estan inspirades en les que feien al J.P. Clarke’s de Nova York. Vaig viatjar fins allà amb la Cecilia per esbrinar la recepta. Ella, que era molt curiosa es va ficar fins la cuina y no sabem encara com, va aconseguir que el cuiner li expliqués els secrets. De tornada, el Flash era un local especial, únic. On et senties com a casa. On volies estar tot el temps”.
Pomés: “El blanc pot semblar fred, però el caliu de la gent ho acabava amagant”
Els dos maitres fonamentals encarregats de guardar la discreció entre el personal i els clients, testimonis de tots aquests anys, han estat el Soria i el Lorquin. Ells donaven l’ordre que no es molestés la clientela, fos qui fos, de Gabo a Vargas Llosa o a “Rubinstein a qui li agradava venir a menjar-se una truita amb xoriço després de cada concert a Barcelona, revela Leitz.
El seu fill Ivan explica aquell èxit en números: “Per aquí han passat 570 empleats i hi caben 100 persones. De manera que aquí mengen unes 100.000 persones a l’any, això són dos serveis, en fem una mitjana de 270 persones diàries. Només tanquen un dia a l’any. Jo crec que fent números rodons, estem a 20 anys d’haver alimentat a tot Calalunya. Javier matisa les dades: “Jo crec que al any venem unes 37.000 truites”.
On si hi ha quòrum és en el què més surt de la cuina: “Per golejada, la panadera és la que més es ven (porta tomàquet, formatge i pa fregit), la de trufa i formatge, i, completant el pòdium, la de carxofes en temporada. Si la venguéssim tot l’any aquesta seria la mes venuda”. El cuiner, Jordi Miranda, que porta ja 30 anys treballant al restaurant assenteix amb la mirada.
Cinquantenari amb festa, diari i llibre
Havien pensat una gran festa, un diari commemoratiu (número 2 del diari El Mirador com un exemplar de La Vanguardia) i un llibre, però la covid ha imposat fer una cosa mes adaptada al nostre temps. Han fet un diari digital liderat per Xavier Mas de Xaxàs amb articles i vídeos de celebració a càrrec de Poldo Pomés i que inclouran una ruta de les millors truites de Barcelona (a restaurants i a cases particulars), converses i entrevistes. Entre elles, una a Federico Correa, que als 96 anys encara tindrà segur records per explicar.
Flash Flash
Carrer de la Granada del Penedès, 25 (Barcelona)
Tel.:932 37 09 90
Preu Mig: 25-30€
