Homenatge AxA a la Trajectòria | 18 d’abril de 2024 | Lluís Clotet

Homenatge AxA a la Trajectòria | 18 d’abril de 2024 | Lluís Clotet

Per poder ser breu i precís, deixeu-me llegir aquestes notes, que en un acte com el d’avui, solament poden ser d’agraïment.

*** El primer agraïment seria per l’Arquitectura, aquesta disciplina amplia, inabastable, acaparadora…, en la que he viscut submergit tota la vida, que m’ha tutelat i que al mateix temps m’ha impulsat a sortir de mi mateix i del meu temps.

Una disciplina amb un llegat extraordinari que m’ha ajudat a visualitzar el llarg camí i els diferents propòsits que ha seguit i tantejat la humanitat fins els nostres dies. El seu progressiu coneixement m’ha fet necessàriament escèptic i paradoxalment autoexigent.

Una disciplina que m’ha permès ser contemporani de totes les èpoques, i que m’ha ensenyat que la tradició no és una herència sinó una conquesta.

Una disciplina que m’ha permès practicar el joc d’imaginar, construir l’imaginat, observar el seu comportament i afinar les futures imaginacions. Una manera de fer, encara artesanal i lúdica, que m’ha permès fruir de l’immensa sort de reconeixem en els resultats.

Una disciplina que m’ha ajudat a desemmascarar la falsa dicotomia entre modern i antic, i que m’ha ensenyat a distingir entre novetat i progrés.

Una disciplina que m’ha permès observar i experimentar les estretes connexions entre el desagradable, l’estúpid i el malvat, però també entre l’emocionant, el intel·ligent i el generós.

*** El segon agraïment és per tots els que m’han acompanyat en aquest camí al llarg d’aquests anys. Companys d’estudis a l’Escola, professors, amics, arquitectes admirats, clients, col·laboradors, Oscar Tusquets i Ignacio Paricio pilars fonamentals… un grup humà del que he rebut tantes influencies, tan intenses i variades que se’m fa difícil reconèixer la meva pròpia especificitat en mig d’aquest ric embolic.

Els meus límits personals s’han difuminat fins a tal punt que no se molt bé on començo i on acabo, no se molt bé què hi ha de meu en el que he fet.

I per últim donar les gràcies a Arquitectes per l’Arquitectura per la seva generosa distinció que avui ens concedeix, i que la visc conseqüentment com un reconeixement a tot aquest grup del que formo part d’una manera inseparable.

Moltes gràcies per tot plegat !


Lluís Clotet, arquitecte. Barcelona, abril 2024