Homenatge pictòric a l’arquitecte Lanfranco Bombelli

Homenatge pictòric a l’arquitecte Lanfranco Bombelli

Una doble exposició enllaça l’avantguarda clàssica del pop i l’art conceptual amb una nova generació d’artistes

Publicat el dilluns 27 de juliol de 2015 al diari LA VANGUARDIA

Des de finals del XIX, Cadaqués, aquell poble que estava més ben comunicat per mar que per terra, amb el paisatge únic del Cap de Creus, el parlar salat, les nits de lluna plena i mar calma, ha fascinat els artistes. Es diu que els primers
a arribar van ser els Pitxot, però en realitat abans ho havia fet Ramon Martí Alsina, Eliseu Meifrèn i d’altres. Després van venir els Rusiñol, Casas, Utrillo, Picasso i naturalment Dalí i, amb ell, els surrealistes. Als anys 60 i 70 es produeix una altra eclosió, no només d’artistes locals, sinó de renom internacional, amb els Duchamp, Hamilton, Max Bill… que gràcies a l’arquitecte Lanfranco Bombelli exposaran a la seva galeria Cadaqués. Podria ser un eslò­gan: “Cadaqués, porta d’entrada”, però és una realitat. Dels 114 artistes que Bombelli va presentar a la galeria durant més de 25 anys, 67 era la primera vegada que exposaven a Catalunya i Espanya.

I aquest estiu, HucMalla, el jove galerista que va recollir el testimoni de Bombelli fent-­se càrrec dels seus fons i del seu espai d’exposicions, i Vicenç Altaió, crític d’art i activista cultural incansable, han programat una mostra que sota el títol Cadaqués, porta d’entrada ofereix un diàleg entre la generació d’artistes atrets per Bombelli i quatre representants del segle XXI. Ariadna Serrahima, Jordi Mitjà, Anna Malagrida i Rosa Tharrats presenten un rere l’altre, entre juliol i setembre, d’una banda una exposició individual a l’Espai Dos i, de l’altra, una de les seves peces al costat dels clàssics de l’avantguarda a la galeria Cadaqués, situada a pocs metres. I per a aquesta segona exposició els comissaris han seleccionat diverses obres de Marcel Duchamp, Richard Hamilton, Dieter Roth, Bruno Munari, Giuseppe Santomaso, Jasper Johns, Lanfranco Bombelli, Max Bill, Antonio Calderara, François Morellet i Richard Paul Lohse.

Jordi Mitjà (Figueres, 1970) és l’artista que exposa des del passat dia 18 i fins divendres vinent (dia 31). La seva exposició individual consta d’una sèrie d’obres amb materials pictòrics descartats que han estat cremats parcialment i reelaborats posteriorment. El tí­tol, A una distància incerta des de terra, ens remet a una nova interpretació de l’obra que després d’aquestes transformacions adopta formes desconegudes i en ocasions tridimensionals. Paral∙lelament, Jordi Mitjà ha seleccionat per compartir espai amb els clàssics una peça que ja va presentar a l’exposició F de Flâneur al Museu Empordà de Figueres, el 2010. Forma part de les seves digressions sobre la falsedat i l’atzar, a partir d’una misteriosa foto que un dia troba en una capsa de cigars adquirida ocasionalment. Una de les fotos mostra cinc persones formant una estrella a terra. Mitjà ha descobert que el lloc és una roca del Cap de Creus i està convençut que un dels que hi apareix és Duchamp i que, probablement, la foto la va ferMan Ray. Però no hi ha còpies, ni imatges semblants i ningú no en sap res més. Mitjà acompanya la foto, ara ampliada, amb un dibuix seu (Dibuix d’escorça sobre un llit de pedra) amb una textura de colors que remet a la geometria de les roques de fons de la imatge trobada i, alhora, als jocs de formes i ritmes queapareixena les obres dels artistes d’avantguarda presentats ala galeria.

Per entendre la presència d’aquests noms universals convé recordar la figura de Lanfranco Bombelli (Milà, 1921­Cadaqués, 2008). Aquest arquitecte d’origen italià es va formar a la ciutat de Zuric, on va conèixer Max Bill i el cercle d’artistes del grup Allianz, del qual va formar part. Més tard, se’n va anar a París a muntar exposicions, dins del Pla Marshall, i allà entra en contacte amb l’arquitecte nord­americà Peter Harnden, amb qui es va associar, i van venir a Cadaqués segurament influïts per un altre arquitecte, José Antonio Coderch. Harnden va morir el 1971 i va demanar de ser enterrat al cementiri de Cadaqués, però com que no estava batejat, era “obligat” donar-­li sepultura en un recinte adjacent completament abandonat. Per finançar les despeses i arranjar l’espai, Bombelli va editar un àlbum d’obra gràfica (Cadaques Portfolio One) i el va posar a la venda. Però per mostrar-­lo va adequar un local. Així va néixer la galeria Cadaqués.

Un dels primers que hi va exposar va ser Richard Hamilton, l’artista pop que havia arribat a Cadaqués a través de Duchamp el 1962. Va arribar a exposar en 13 ocasions i una d’aquelles obres, Flower piece (1971) es mostra ara. També s’hi exposen 16 proves d’artista de Duchamp, que va fer per a la portada del número 6 de la revista Minotaure, el 1933. Les va fer sobre la mítica fotografia de Man Ray Élevage de poussière. Duchamp havia vingut a Cadaqués per primera vegada el 1934 per visitar Dalí, va tornar el 1958 i des d’aleshores i fins a la seva mort, el 1968, hi va passar els estius. A Cadaqués va fer la seva última obra, Xemeneia anàglifa.

De Bruno Munari, que va fer la primera exposició a la galeria Cadaqués es mostra ara una significativa obra: Les escriptures il∙legibles d’un poble desconegut (1975).Dieter Roth està representat amb un autoretrat neodadà, en una perspectiva renaixentista que situa els peus en primer pla i al fons el cap.Un altre autor que va entrar a la Península per primera vegada a través de Bombelli, el 1980, va ser Jasper Johns. D’ell va adquirir After untitled (1976), sis plafons múltiples que ara permeten comprovar la vigència del seu ritme gestual. L’exposició es completa amb obres del grup Allianz (Max Bill, Lohse, el mateix Bombelli), de Santomaso (Carta a Palladio, que es va presentar en una biennal de Venècia), Morellet i Calderara.

Durant el mes d’agost serà Anna Malagrida (París, 1970) qui dialogarà amb aquests artistes a través del seu projecte fotogràfic i pictò­ric Point de vue, 2006. Malagrida ha treballat a partir de les finestres del Club Med de Cadaqués, documentades abans de la seva demolició. Finestres recobertes de pintura blanca i de signes que impedeixen de veure el mar, que és a l’altre costat d’aquesta frontera imaginària. La succeirà, al setembre, Rosa Tharrats (Barcelona, 1983), completant el cicle iniciat amb Ariadna Serrahima (Barcelona, 1984). A aquests quatre artistes i als referents del pop i l’art conceptual els uneix un fil invisible que relaciona la creació amb aquest territori únic i recòndit que és Cadaqués, present en l’esperit d’aquesta galeria.