José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres reben el RIBA International Fellowship

José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres reben el RIBA International Fellowship

El passat 1 de febrer, durant la RIBA Gold Medal Week 2016, van rebre el RIBA International Fellowship (reconeixement per a arquitectes no britànics) els arquitectes José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres.

Altres 8 arquitectes d’àmbit internacional van rebre aquesta distinció durant la cerimònia: Kees Christiaanse, Mario Cucinella, Bjarke Ingels, Rick Joy, Brian MacKay-Lyons, Peter Märkli i Peter Stutchbury. La guardonada amb la Royal Gold Medal va ser l’arquitecta iraquiana Zaha Hadid.

La nominació de José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres va venir per part de John Toumey, RIBA Gold Medallist de l’any anterior i membre del jurat d’aquesta edició. A continuació us reproduim les paraules amb que va acompanyar els motius de la seva proposta:

‘La societat formada pel duo dels arquitectes espanyols José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres s’estén des de fa gairebé mig segle. Treballen de la manera en que funcionen les societats més reexides: com un equilibri d’oposats. L’Elías és el remolí enèrgic i alegre, mentre que el José Antonio és el centre tranquil, el que manté les coses unides, proporcionant l’àncoratge necessari amb la seva pràctica professional. El treball de Martínez Lapeña i Torres té una sensibilitat especial en el seu nucli que el manté separat dels capricis canviants resultants de les modes.

L’arquitectura de l’Elías i el José Antonio és infinitament diversa. Dibuixen un tall diagonal i sorprenent en un turó en el qual encaixen una escala de formigó, un recorregut públic que connecta les parts superior i inferior de la ciutat de Toledo. Realitzen una placa fotovoltaica gegant que converteixen en un lloc de reunió que remata el passeig litoral de la platja de Barcelona. També han projectat una estructura penjada de les velles murades de Palma de Mallorca que converteix l’espai en una plaça cívica on es conviu entre el sol i l’ombra. I han dissenyat precioses cases i elegants conjunts d’habitatges.

La llista específica dels projectes que aquest equip d’arquitectes dirigits per l’Elías i el José Antonio ha dut a terme, tant públics com privats, és enorme, i molts d’ells han estat guardonats amb els premis FAD d’Arquitectura. Està el jardí de Vil·la Cecília a Barcelona; l’Hospital de Mora d’Ebre a Tarragona; el Complex d’Habitatges de la Vila Olímpica de Barcelona; l’Escala Mecànica La Granja a Toledo; la restauració del Passeig de Ronda a les Muralles de la Ciutat de Palma de Mallorca; i la sensible restauració del Parc Güell de Gaudí a Barcelona. Un altre dels seus projectes més destacats va ser l’annex del Museu Kumamoto al Japó, per la qual van rebre el Premi Belca a Tòquio el 1995. L’Esplanada del Fòrum de Barcelona, amb aquesta planta d’energia fotovoltaica (2004), va guanyar el Premi Especial de la Biennal Internacional d’Arquitectura de Venècia. Però treballen amb la mateixa eficàcia en la petita escala: serveixin com a testimoni les marquesines d’autobús ‘Pal·li’ a Barcelona; el fanal Lampelunas (que sembla a un arbre il·luminat); i la jardinera Plaza.

El RIBA Gold Medal Rafael Moneo ha escrit sobre l’obra del José Antonio i l’Elías: ‘Les seves virtuts -la sensibilitat, la frescor, la nitidesa, la claredat – es poden sentir en les seves primeres obres i es mantenen a través de les més recents. En parlar de la seva feina, per tant, un no necessita explorar la seva evolució, ja que, m’atreviria a dir, no n’hi ha hagut cap. Sempre han tractat de produir una arquitectura que no està tancada dins de si mateixa, que no busca ansiosament un nou idioma, que no exagera les seves dimensions… Però una arquitectura que està, per contra, disposada a allò inesperat, per la trobada epifànica amb alguna cosa que no sabíem per avançat, però que acceptem amb plaer perquè els arquitectes ens fan entendre el seu significat. ‘

José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres són arquitectes nats, saben com trobar el forat, com descobrir noves formes de veure la vida en projectes inversemblants, i produeixen noves possibilitats en situacions on d’altres no les haurien vist. Ells són lectors profundament cultivats de l’arquitectura, exploradors amants de les noves idees en l’espai arquitectònic, inconformistes que treballen per la continuïtat d’una cultura de l’arquitectura de la ciutat.’

Des d’Arquitectes per l’Arquitectura volem felicitar sincerament el sens dubte merescut reconeixement als gairebé 50 anys de brillant trajectòria professional.