La història de la pintura pop més gran del món

La història de la pintura pop més gran del món

Una passarel·la dels RCR (AxA) permetrà contemplar l’obra d’Arranz-Bravo i Bartolozzi a la fàbrica Tipel

Publicat a l’ARA el 18 de febrer 2022 | Antoni Ribas Tur

L’empresari Isidor Prenafeta, el germà del polític Lluís Prenafeta, va estudiar Belles Arts abans de continuar el negoci familiar. El verí de l’art no el va abandonar, i a la tornada d’un viatge a Califòrnia, on havia vist una mitgera pintada, va encarregar a dos companys d’estudis, els pintors Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) i Rafael Bartolozzi (Pamplona, 1943 – Tarragona, 2009), que fessin una obra a la fàbrica familiar d’adobament de pell a Parets del Vallès, la Tipel. La resta és història del país i de l’art: en lloc d’un mural, Arranz-Bravo i Bartolozzi van fer “un esclat absolut” de 2.000 metres quadrats de pintura ple de formes amb tints lisèrgics. Així ho descriu l’historiador Carles Toribio, autor del llibre La fàbrica pintada d’Arranz-Bravo i Bartolozzi, publicat per l’Ajuntament de Parets del Vallès, i comissari d’una mostra a la Fundació Arranz-Bravo, a l’Hospitalet de Llobregat, que inclou un reguitzell d’obres dels dos artistes i documents sobre la creació de l’obra, alguns dels quals són inèdits.

“Fins i tot van pintar la samarreta de l’equip de futbol dels treballadors de la fàbrica”, explica Toribio. “Hi ha molt poques obres simbòliques de la contracultura que s’hagin conservat; la fàbrica Tipel és gairebé un monument”, diu Albert Mercadé, director de la Fundació Arranz-Bravo i l’altre comissari de la mostra, que porta per títol La Tipel: el somni pintat i que es pot visitar fins a l’1 de maig. Un altre dels elements de la mostra és el muntatge: l’artista i professor de l’escola Eina Artur Muñoz ha col·locat una màquina de fum per evocar la boira que degué envoltar els artistes quan van fer les pintures durant cinc mesos dels anys 1970 i 1971.

Les pintures de la Tipel inclouen una barreja de motius psicodèlics i naturals. FUNDACIÓ ARRANZ-BRAVO
Les pintures de la Tipel són un esclat creatiu. FUNDACIÓ ARRANZ-BRAVO

Les pintures de la fàbrica Tipel van ser sonades per bé i per mal. Entre els documents exposats hi ha una fotocòpia de la denúncia que no va ser admesa a tràmit que va interposar el ministeri d’Obres Públiques perquè considerava que pintures definides com “una espècie de quadre modernista” podien ser perilloses per als conductors per ser “tan lluminoses i cridaneres” i n’ordenaven la retirada immediata.

Mig segle després les pintures estan catalogades com a Bé Cultural d’Interès Local i està previst que al començament de març l’Ajuntament de Parets del Vallès presenti la passarel·la que ha dissenyat l’estudi RCR per contemplar-les i que estarà ubicada entre la fàbrica i el ramal de l’autopista. “Els artistes van fer servir molt bé la denúncia com a reclam perquè tothom en parlés”, recorda Toribio. Van aconseguir-ho, des de crítics locals com Alenxandre Cirici Pellicer i Josep Corredor Matheos fins a la premsa anglesa, que va qualificar els murals de la Tipel com «l’obra pop més gran del món». També l’escriptora i artista irlandesa Dorothy Molloy, que va relacionar la psicodèlia d’Arranz-Bravo i Bartolozzi amb la imatge del disc dels Beatles Yellow submarine i amb la pintura de David Hockney. 

Eduard Arranz-Bravo i Rafael Bartolozzi pintant a la fàbrica Tipel. FUNDACIÓ ARRANZ-BRAVO
Rafael Bartolozzi (esquerra) i Eduard Arranz-Bravo treballant en les pintures de la fàbrica Tipel. FUNDACIÓ ARRANZ-BRAVO

Eduard Arranz-Bravo i Rafael Bartolozzi van intervenir a la fàbrica dos cops més. El 1976 van pintar conjuntament una escena de planta al llarg del mur de formigó que separa la fàbrica del recinte, del qual es pot veure l’esbós. El pavelló espanyol de la Biennal d’art de Venècia del 1980 va ser el cant del cigne de la trajectòria conjunta dels dos artistes després de prop de quinze anys, i quan van tornar a pintar a la Tipel el 1988 van fer-ho per separat. Les pintures es van anar deteriorant al llarg dels anys i van recuperar l’esplendor el 2019, quan l’actual propietari de la fàbrica, Pere Hernández, de l’empresa Zedis, va encarregar-ne la resatauració a Eduard Arranz-Bravo, que va comptar amb la col·laboració de l’escultor Germán Consetti i el pintor i galerista Bernat Daviu. També s’han reposat les escultures de xais que hi havia a l’exterior, evocadores del fet que als anys 70 la Tipel va estar envoltada de camps.