Un viatge en el temps. Lleida 1961 | Ramon Artigues (AxA)

En record d’Oriol Bohigas i Guardiola

Era a finals de l’any 1961 quan un grup d’amics, estudiants d’arquitectura amb inquietuds culturals, ens vàrem
plantejar aprofitant les vacances de Nadal, convidar a persones que poguessin aportar una nova visió cultural amplia i moderna al que era aleshores Lleida, en aquells temps una ciutat trista, grisa i deprimida.

Recordo que amb dos amics, en Ramon Maria Puig i l’Ángel Jové, tots dos estudiants d’arquitectura, ens vàrem organitzar i vam crear, baix las sigles «Grupo Arq.61», un grup per a la divulgació de l’art contemporani i l’arquitectura moderna.

Una de les referències que llavors teníem i que pensàvem que podia interessar era la de l’arquitecte Oriol Bohigas, que podia aportar una visió de la nova arquitectura que s’estava fent. De seguida va acceptar la invitació.

Era el 3 de gener del 1962,quan l’Oriol es va presentar de bon matí, davant de la casa on vivia al carrer Sant Antoni, i em va sorprendre quan el vaig veure. Portava un vestit gris, amb corbata de color viu i un pentinat amb el cabell molt curt. Recordo que vam anar passejant pel carrer Major, que era l’eix comercial més important de Lleida, I el primer edifici que vàrem visitar va ser l’antic hospital de Santa Maria, mostra de l’arquitectura civil gòtica catalana del segle XV i pel que l’Oriol va mostrar mot interès, al revés de la neoclàssica Catedral situada davant mateix.

Les conferències es varen fer al «Círculo de Bellas Artes», al carrer Major. La conferència de l’Oriol Bohigas, sota el títol » Visión Panorámica de la Arquitectura Moderna», va ser una revisió de l’arquitectura del GATCPAC i també del Grup R, amb obres més recents d’aquells anys. La seva conferència es postulava sobre els nous camins en el llenguatge de la nova arquitectura. Va ser molt interessant.

Per a nosaltres va ser una experiència que ens va il·lusionar, el fet de poder convidar a persones que eren referents per a nosaltres. Entre altres convidats l’any següent, Raimon va fer un recital que va ser tot un èxit d’assistència.

Les inquietuds culturals que teníem eren també poder transmetre i poder aportar un coneixement a una societat que no era la que ens hagués agradat viure.