El conseller Rull assegura que “la llei vol capgirar l’actual situació, fent prevaldre els criteris qualitatius, la dimensió cultural i les consideracions mediambientals i socials” sobre els aspectes econòmics. Hi ha assistit el president d’Arquitectes per l’Arquitectura, Ramon Sanabria
Publicat el 20 d’octubre de 2016 al web oficial del Govern de la Generalitat
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha presentat aquest dimecres al Parlament de Catalunya el Projecte de llei de l’arquitectura, que comença així el seu tràmit a la Cambra. El text posa en valor l’interès públic d’aquesta disciplina, n’assegura la preservació com a patrimoni cultural i social, i la distingeix com a instrument fonamental per garantir el benestar de les persones. Un cop aprovada la Llei, serà la primera de tot l’Estat d’aquestes característiques i la segona d’Europa, després del text legislatiu en el qual treballa França.
El Govern ha impulsat aquesta nova legislació seguint les diverses resolucions i recomanacions de la Unió Europea que aconsellen fomentar la qualitat arquitectònica i destacar el valor afegit que aporta el sector, tant des del vessant econòmic com cultural. Es tracta d’una Llei que no incideix en l’ordenació de l’edificació ni en les competències professionals dels diversos col·lectius implicats, atès que aquests aspectes tenen els seus propis marcs normatius. Aspira, en canvi, a vetllar per la qualitat de tots aquells espais on es desenvolupa l’activitat humana. Tal com ha explicat el conseller, “no és la llei dels arquitectes, sinó de l’arquitectura” i, com a tal, “vol ser inclusiva”.
La qualitat, prioritària
Rull ha justificat la necessitat d’aquesta Llei recordant que “els darrers anys s’ha donat una creixent priorització de les qüestions econòmiques, materials i normatives de l’edificació a l’hora de valorar les propostes arquitectòniques”. Es tracta de “mecanismes que prioritzen els resultats a curt termini, massa allunyats del bé comú”, ha denunciat.
Aquesta Llei “vol capgirar l’actual situació, fent prevaldre els criteris qualitatius, la dimensió cultural i les consideracions mediambientals i socials”, ha enunciat Rull. “Volem evitar que es repeteixi el que va passar amb el projecte l’estació d’alta velocitat de la Sagrera, importantíssim per la seva dimensió estratègica i que es va adjudicar prioritzant elements econòmics sobre els qualitatius”, ha reblat.
El text eleva l’arquitectura a bé fonamental per garantir la cohesió social i a bé immaterial d’interès social i cultural. A partir d’aquesta consideració, articula mesures de foment de l’activitat, d’impuls de la seva qualitat i normes complementàries per contractar els serveis de creació arquitectònica.
Continuïtat entre la concepció i l’execució
Amb la mateixa voluntat de garantir la qualitat de qualsevol projecte arquitectònic, la Llei vetlla per la continuïtat entre la fase de concepció i la d’execució de l’obra. El text també detalla quines seran les garanties de transparència i publicitat de la contractació de creació arquitectònica.
D’altra banda, el Projecte de llei emfasitza repetidament que la creació d’una obra arquitectònica és el resultat de la participació de professionals de diverses disciplines i posa en valor aquesta pluridisciplinarietat. Ni la Llei ni el seu posterior reglament acotaran quins són els perfils professionals que han d’intervenir en la creació arquitectònica. De fet, “es valora la participació simultània i coordinada de totes de les disciplines professionals en el procés constructiu”, ha emfasitzat Rull.
El detall de la Llei
El Projecte de llei que aquest dimecres comença la seva tramitació parlamentària s’estructura en 22 articles i tres capítols:
· Capítol primer: Defineix l’arquitectura i els seus valors i en determina l’interès públic.
· Capítol segon: Aposta pel foment i reconeixement de l’arquitectura contemporània, contribuint així a la sensibilització de la ciutadania envers la rellevància d’aquesta disciplina.
o Es crea el Premi Catalunya d’Arquitectura per tal de reconèixer les millors aportacions, la convocatòria i dotació del qual es concretarà en el posterior reglament.
o Es crea també el Consell de Qualitat Arquitectònica de Catalunya com a òrgan assessor del Govern en aquesta matèria.
o Es regulen els organismes consultius de qualitat arquitectònica que poden crear les administracions locals.
· Capítol tercer: Incideix en la col·laboració de totes les disciplines professionals que participen en el procés constructiu.
o Estableix la composició i funcionament dels jurats i comitès dels concursos d’idees per tal de garantir una presència pluridisciplinar i la valoració dels aspectes qualitatius de les propostes en els processos de contractació.
o Reforça la transparència i la publicitat en la contractació.
o Aborda els concursos d’idees d’arquitectura, que les administracions fan servir com a orientació prèvia a una actuació
o Regula la contractació dels serveis del procés arquitectònic per propiciar la diversitat de participants. Estableix la licitació conjunta de la redacció dels projectes i la direcció de l’obra. Detalla la utilització del procediment restringit de licitació. S’ocupa de la concessió de la construcció i l’explotació de l’obra.
o Vetlla per la incorporació en els plecs dels concursos d’obra pública, urbanització i edificació de criteris de qualitat, creativitat i funcionalitat, que seran avaluats per un jurat. També assenyala que els criteris de qualitat arquitectònica rebran sempre una valoració predominant amb relació a la puntuació total determinada en els plecs de clàusules administratives.
El conseller ha ressaltat també que “si apliquem una major cautela en la part de creació”, vetllant per la màxima qualitat dels projectes, “evitarem sobrecostos i retards en les fases de construcció”.
Una nova generació d’instruments de planificació
El Projecte de llei de l’arquitectura forma part de la redefinició dels instruments d’ordenació territorial i urbanística que impulsa el Departament, el màxim exponent dels quals serà la Llei de territori. Aquesta nova legislació posarà els fonaments d’una nova manera d’entendre la planificació territorial, amb la sostenibilitat com a base del desenvolupament. La Llei de l’arquitectura suposa aplicar aquesta visió general als espais habitables i de convivència ciutadana.
Rull ha recordat la cimera d’Hàbitat III que les Nacions Unides organitzen aquests dies a Quito (Equador), d’on sortirà una Nova Agenda Urbana (NAU) que orientarà el desenvolupament sostenible de les ciutats els propers decennis. “La idea bàsica de la NAU és la dignitat de les persones, el dret a la ciutat i al territori”, ha comentat el conseller, “i amb la Llei de l’arquitectura i la Llei de territori ens volem posar al capdavant de la seva aplicació”.
Al debat sobre el Projecte de llei han assistit el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, i els representants dels diversos col·legis professionals implicats en el procés arquitectònic. Així, hi han estat presents el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC); el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona; el Col·legi de Geògrafs de Catalunya; el Col·legi de Biòlegs de Catalunya; el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya; el Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya; el Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona; el Col·legi i Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya; el Col·legi d’Economistes de Catalunya, i l’Associació de Promotors Constructors d’Edificis de Catalunya.
