Cal que el creixement econòmic i el desenvolupament urbà tinguin lloc sense deixar ningú enrere ni perjudicar els ecosistemes
Publicat al 9 Nou el 26 de setembre de 2022
L’Agenda Urbana és el full de ruta que marcarà l’estratègia i les accions a dur a terme fins al 2030, per fer dels pobles i ciutats àmbits de convivència amables, saludables i resilients. Constitueix una guia perquè tots els actors, públics i privats, que intervenen en les ciutats i que busquen un desenvolupament equitatiu, just i sostenible, puguin elaborar els seus propis plans d’acció.
El creixement urbà ha estat un dels motors de desenvolupament econòmic a tot el món. Les ciutats i els seus governants tenen ara l’oportunitat de fer que aquest creixement sigui inclusiu i sostenible. Cal aconseguir, doncs, que el creixement econòmic i el desenvolupament urbà tin[1]guin lloc sense deixar a ningú enrere i sense perjudicar els ecosistemes del planeta.
La dinàmica econòmica en la qual ens movem ha mostrat que es plantegen greus problemes de sostenibilitat econòmica, social i ambiental; a) Econòmicament, el creixement s’ha mostrat molt desequilibrat i, en el cas concret d’Espanya i Catalunya, amb unes altes taxes d’atur; b) Socialment, s’han generat greus desigualtats que estan en l’origen de bona part de les tensions socials que ara viuen molts països, i c) Ambientalment, el desenvolupament econòmic ha estat poc sostenible com demostren les dificultats per aconseguir la descarbonització de l’economia i el foment de les energies renovables.
L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, adoptada el 2015 per tots els estats membres de l’ONU, proporciona un pla comú per a la prosperitat sostenible de les persones i del planeta. La seva essència es troba resumida en els 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS), que són una crida urgent a l’acció de tots els països, desenvolupats i en desenvolupament, en una associació global per a la prosperitat sostenible.
La Nova Agenda Urbana, adoptada en la conferència Hàbitat III a Quito, i aprovada per l’Assemblea General de l’ONU el 2016, representa l’aplicació concreta del desenvolupament sostenible en l’àmbit urbà. La urbanització, si està ben planificada i ben gestionada, ha de convertir-se en una poderosa eina per al desenvolupament.
En aquest sentit, s’ha de posar com a objectiu el desenvolupament social, el desenvolupament econòmic i el desenvolupament ambiental, incloent nous paràmetres que habitualment no es consideraven típics dels plans urbans, com per exemple: el foment de l’ocupació, el foment de la igualtat social, el foment de la formació del capital humà i, sobretot, ha d’incloure, amb renovat esforç, els aspectes ambientals que tradicionalment havien estat absents en les tesis sobre desenvolupament urbà.
La Nova Agenda Urbana no tan sols promou la millora urbana per se, sinó que proposa ampliar la mirada cap als efectes que té sobre la prosperitat i el benestar. Això es fonamenta en les capacitats productives de les economies d’especialització i d’aglomeració de les àrees urbanes, i proposa fer ús de la urbanització com a instrument per a l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible.
No es tracta només de construir unes ciutats que siguin millors, més agradables i funcionals sinó que a més la urbanització ha de contribuir proactivament a la generació de valor. Tothom intueix que la urbanització mou molts recursos econòmics, però no tothom comprèn quin impacte produeix en aspectes com l’equitat, la seguretat o la resiliència. L’Agenda Urbana intenta esclarir i fer evident aquest impacte en el conjunt de la societat.
