PAVELLÓ “OCHO QUEBRADAS” A XILE
2015
Llindar
1. el tauló, pedra o peça de fusta que hi ha sota una porta
2. el lloc o punt d’entrada o inici
3. el punt en què comença a produir-se un efecte fisiològic o psicològic
El projecte del Pavelló “Ocho Quebradas” a Ios Vilos (Xile) neix després de l’encàrrec per part de la Universitat de Finis Terrae i ubicat dins del projecte de promoció d’habitatges 8³, on es desenvoluparan 8 fases de construcció, formades per 8 habitatges cadascuna, de manera successiva. L’encàrrec consisteix concretament a generar una entrada, un llindar per al conjunt d’habitatges que ocuparà la segona i tercera fase, previstes respectivament per vuit despatxos d’arquitectura japonesos i xilens: O+H, JunyaIshigami, Atelier Bow Wow – Momoyo Kajima & Yoshiharu Tsukamoto. , Akihisa Hirata, KazuyoSejima, Kengo Kuma, RyueNishizawa, Sou Fujimoto, HLPS arquitectos, Alejandro Aravena, Cristian Undurraga, Felipe Assadi, Max Nuñes, WMR arquitectos, Izquierdo Lehmann – Luis Izquierdo& Antonia Lehmann i Guillermo Acuña.
El projecte havia de ser construït després per un grup de professors i estudiants de la UFT en quatre dies.
El territori està limitat per la costa davant de l’oceà Pacífic, un desert de roques i sorra i un antic ferrocarril desdibuixat pel temps i l’abandó, únic rastre de la intervenció humana en el paisatge. El pavelló s’implanta en aquest context prenent com a referència els dos horitzons fixos en el paisatge: la línia fina generada per l’oceà, quieta i invariable, i la topografia difuminada i artificial de l’antic ferrocarril.
En inserir el projecte en aquest àmbit, busquem una relació directa amb la primera construcció humana: el ferrocarril. D’aquesta manera, els dos objectes es reforcen mútuament. L’antiga pista prepara una base per suportar el pavelló i proporciona una connexió amb el terra.
L’oceà dibuixa una línia horitzontal infinita que marca una referència visual. Aquesta percepció horitzontal juntament amb la imatge suggerent del ferrocarril, atreuen cap a un moviment lineal i infinit.
El tercer element del paisatge que aprofita el pavelló és el vent: condició imprescindible per definir la construcció del mecanisme d’aquesta màquina.
Graham Bell, a finals del segle XIX, va estudiar el moviment que generava el vent mitjançant l’observació d’estels, que sobrevolaven els 40 m d’alçada. Va obtenir, mitjançant la geometria, una unitat formada pel conjunt de mòduls individuals. Si fem forats en un estel format per una única peça, l’estel perd les seves qualitats, en canvi si el mateix objecte està fet per una combinació de peces generant una unitat, l’estel es pot danyar però no perdrà la seva funció.
Explorant aquest concepte d’Unitat Material (singular i plural alhora) , el pavelló es desenvolupa mitjançant una geometria que treballa amb el vent i, com un fractal, construeix una forma de roda. Un total de 760 peces iguals s’entrellacen entre el radi i la tangent amb 7 angles diferents.
Leonardo da Vinci, ja al segle XV, durant el Renaixement italià, va estudiar la possibilitat del moviment perpetu mitjançant l’observació de pèndols. El projecte té en compte aquesta reflexió i genera un moviment perpetu de distància finita a través d’un mecanisme de rodes dentades utilitzant la força del vent. La roda del motor, la roda de suport i la roda boja, l’una dins l’altra, permeten aquest desplaçament, finit en l’espai, infinit en el temps.
A través d’aquest principi el pavelló dibuixa el seu espai en un itinerari finit delimitat pel territori. L’objecte defineix un llindar entre dos punts del ferrocarril, una entrada per al nou complex residencial. Dos punts, separats de 25 metres, resulten dels mecanismes i mesures de la seva construcció, de la unitat i de l’agregació.
En el context, el pavelló es converteix en un calidoscopi, una roda mòbil de 6 metres de diàmetre percebuda a través de les ombres que formen la unitat material, el moviment i el sol.
Un pavelló de fusta, un material resistent als canvis climàtics i al pas del temps; un material necessari tenint en compte el procés constructiu com a factor de disseny. Un projecte professional-acadèmic on la construcció s’acosta a l’entorn universitari, generant una manera d’aprendre a través de l’experiència.
Autor projecte: Josep Ferrando, arquitecte
Construcció: Workshop Josep Ferrando & UFT (Universidad Finis Terrae)
Col·laboradors: Josep Ferrando Architecture Studio: Sebastián Silva Gonzales + Diego Baloian + Helena Ribas + Nathalie Ventura + Ignacia Paris + Marina Mazzamuto + Carlos Pato
Professors Arquitectura UFT: Andrés Echeverría + Sergio Araneda + Mauricio Wood + Diego Alvarellos Estudiantes 7º + 9º semestre Arquitectura UFT
Foto: Nicolás García
