Presentació i debat de la Revista AxA 03
El 18 de febrer, en el marc de la presentació del tercer número de la revista d’Arquitectes per l’Arquitectura (AxA), va tenir lloc un debat intens i enriquidor sobre el passat, el present i el futur de Montjuïc. Sota el títol ‘Montjuïc, cajón de sastre’, l’esdeveniment va comptar amb la participació de dos dels articulistes, Joan Clos i Estanislau Roca.
Un dels punts centrals del debat va ser la complexa història de Montjuïc, una muntanya que al llarg del temps ha tingut múltiples usos: un espai d’extracció de pedra, un abocador, un cementiri, una zona de barraques i, en moltes ocasions, una terra de ningú dins la ciutat. Tal com es va esmentar a la sessió, durant segles s’ha tractat com un calaix de sastre on s’han ubicat equipaments dispersos sense una planificació unificada.
Estanislau Roca va destacar la importància històrica de la muntanya, la pedra de la qual ha estat clau en la construcció de la ciutat, des de la catedral fins als edificis modernistes i de l’Eixample. No obstant això, la identitat i la relació entre la ciutat i la muntanya ha estat ambigua i, en ocasions, hostil, creant una relació d’amor-odi que encara es manté.
L’Exposició Internacional del 1929 va marcar un abans i un després a Montjuïc. Es van dur a terme importants intervencions urbanístiques que van consolidar el seu paper dins la ciutat, però també van generar una ruptura amb els barris circumdants. Tal com es va mencionar en el debat, malgrat que es van dotar grans equipaments culturals i esportius, no es van resoldre els problemes d’accessibilitat ni d’integració amb la ciutat.
Un dels problemes més debatuts va ser l’accés a Montjuïc. Actualment, la muntanya no disposa d’una connexió eficaç amb la resta de la ciutat, fet que dificulta el seu ús quotidià per part dels barcelonins. Joan Clos va subratllar la necessitat de millorar la mobilitat pública i va criticar la manca de planificació en les decisions sobre infraestructures, com el traçat de la Línia 2 del metro, que no afavoreix la connexió amb Montjuïc.
D’altra banda, també es va posar sobre la taula la necessitat de dotar Montjuïc d’un gran portal d’entrada que la connecti amb la ciutat de manera clara i atractiva. A més, es va fer èmfasi en la importància de consolidar Montjuïc com un gran parc urbà, prioritzant les zones verdes sobre noves edificacions innecessàries i millorant la planificació dels equipaments existents. Es va proposar així un replantejament de l’espai, apostant per l’ordenació i l’obertura en lloc de mantenir el seu caràcter de calaix de sastre.
Joan Clos també va destacar la importància d’evitar que l’arquitectura efímera esdevingui permanent, com va passar amb algunes estructures de l’Exposició del 1929. En aquest sentit, va defensar un enfocament que permeti recuperar espais i evitar noves ocupacions desordenades.
El centenari de l’Exposició Internacional del 1929, que se celebrarà el 2029, es presenta com una oportunitat per redefinir el futur de Montjuïc. Els ponents van coincidir que aquest esdeveniment històric ha de servir per impulsar un debat integral sobre l’ordenació, la mobilitat i la sostenibilitat que transformi la muntanya en un espai plenament integrat a la ciutat.
El debat va concloure amb una crida a l’acció tant a les administracions com a la ciutadania i als professionals per continuar amb el debat i la crítica constructiva sobre les propostes per a Montjuïc, amb l’objectiu d’evitar errors que puguin hipotecar novament la ciutat.
Podeu veure el debat complet AQUÍ
