Una coberta de 14.000 m2. La làmina d’aigua que cobria la terrassa no va funcionar mai i va originar filtracions a l’edifici (Inma Sainz de Baranda).
La terrassa de l’antic edifici Fòrum es podrà visitar i formarà part de l’oferta museística.
Publicat el dimarts 6 de març de 2018 a La Vanguardia. Silvia Angulo
Quan s’estava construint la que havia de ser la pedra angular del Fòrum de les Cultures, un dels seus autors, Jacques Herzog, va reconèixer que li encantaria que amb el temps en aquell immoble s’hi poguessin oficiar casaments. De moment, no s’hi han celebrat casaments, però és veritat que l’edifici triangular de color blau ha passat per moltes vicissituds –va estar tancat molts anys, malgrat que va costar 134 milions d’euros, el triple del pressupost inicial– fins a trobar una raó de ser a la ciutat. L’any passat va rebre més de 154.000 visitants. El Museu de Ciències Naturals l’ha aconseguit dotar d’un ús que ara es vol reforçar amb la conquesta de la terrassa, que s’incorporarà a l’oferta museística i es podrà visitar a partir de l’any que ve.
L’Ajuntament de Barcelona invertirà 2,5 milions d’euros a convertir la part superior de l’immoble, de gairebé 14.0000 metres quadrats, en la coberta verda més gran de Barcelona. L’actuació, que començarà a ser una realitat a finals d’aquest any per inaugurar-se el març del 2019, significa, a més de reparar la terrassa de l’edifici, donar una nova vida a la coberta, concebuda i executada com una gran extensió d’aigua blavosa, metàfora al·legòrica del Mediterrani dominant al paisatge de l’entorn. La fina làmina d’aigua no va funcionar mai i va causar filtracions i molts problemes de manteniment, de manera que es va decidir eliminar-la, i ara se substituirà per una coberta de plantes mediterrànies de Barcelona.
No es tracta d’una actuació fàcil, segons explica la directora del Museu de Ciències Naturals, Anna Omedes. Les característiques singulars de l’immoble compliquen aquesta operació urbanística. El Museu Blau recolza tot el pes en només 16 columnes, i les càrregues de terra per habilitar el futur jardí s’han projectat amb la màxima cura. La intervenció que es du a terme amb el Jardí Botànic i Parcs i Jardins, que després s’encarregarà del manteniment, preveu dotar la coberta verda de sis zones vegetals diferenciades.
La majoria seran accessibles als visitants, de manera que es crearà un itinerari museístic amb punts d’explicacions sobre la vegetació de Barcelona. Josep Maria Montserrat, director del Jardí Botànic, explica que la intervenció, a part de tenir un clar objectiu científic i pedagògic, és un projecte de ciutat. Omedes afegeix que el Museu Blau és un dels comptats equipaments del barri: “Les associacions venen a reunir-se aquí, a l’auditori, i tenim molta relació amb les entitats de l’entorn”.
La intervenció s’executarà en dues fases. La primera servirà per impermeabilitzar tota la coberta i la segona comportarà la plantació de la vegetació, a l’estil del jardí que hi ha des del 2013 a les terrasses de la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí. Així, s’ha previst una zona de plantes aquàtiques, que s’ubicarà a l’espai central de l’edifici, ja que és la zona on s’ha de carregar menys pes. Des del punt de vista botànic, aquesta àrea permetrà acollir espècies autòctones de llocs humits amb lliris, orquídies i joncs. S’ha proposat una llista d’espècies aquàtiques a partir d’estudis fets abans del 1950 a l’estany de Can Tunis i voltants, ara transformats en zones urbanes i industrials.
“La intenció és recuperar el patrimoni vegetal de Barcelona i mostrar-lo als visitants”, explica Montserrat. Al marge d’aquesta zona, també es preveu ubicar una àrea de prat típic de Barcelona amb plantes en flor, una zona de crassulàcies, una altra de plantes bulboses i halòfiles i panells solars. Aquestes plantes cobriran de verd el Museu Blau d’aquí uns quants mesos.
