En record d’Oriol Bohigas i Guardiola
La meva relació més seguida i personal amb Oriol Bohigas va ser en els anys i en ocasió de ser Barcelona la ciutat elegida per a la celebració dels Jocs Olímpics de 1992.
En aquella època jo estava vinculat a l’editorial Gustavo Gili i de seguida vam coincidir amb l’Oriol Bohigas en veure que la transformació urbanística que la ciutat de Barcelona tindria amb la seva apertura al mar, calia explicar-la i fer-ne un llibre per tal de donar-la conèixer al món.
No és el moment ni el lloc per explicar com es va gestionar i desenvolupar aquest llibre, però la seva publicació, fruit d’un treball exhaustiu i mesurat, va ser tot un èxit. L’Oriol i els seus socis quedaren satisfets de la feina feta i l’agraïment així com el reconeixement foren del tot evidents.
Treballar amb l’Oriol Bohigas va ser poder participar d’una experiència notable.
Per a ell. No era cap problema dirigir alhora múltiples projectes. Ha quedat sobradament explícit en nombroses escrits la seva capacitat de lideratge en qualsevol aspecte relacionat amb la seva professió alhora que gaudia d’una capacitat de comunicar excepcional.
Era brillant, agut, coneixia a la perfecció el to mesurat o desmesurat que calia, però en qualsevol cas adequat a cada situació, interlocutor o circumstància.
Un segon llibre, publicat el 1988, va ser amb motiu de recopilar uns excel·lents dibuixos del projecte que Arata Isozaki va fer per al Palau Sant Jordi. Isozakiera un arquitecte amb una gran facilitat per expressar-se mitjançant el dibuix a llapis. L’Oriol en va fer el pròleg-presentació del projecte. I, com sempre, el va porta a terme d’una manera brillant. Arata Isozaki, com a agraïment i satisfacció del resultat obtingut, va voler incloure en la publicació un darrer full on va escriure, amb una canya i un tinter els nostres noms, com si fossin idiogrames japonesos, però amb les lletres del nostre alfabet.
En una altra ocasió i, sent president de l’Ateneu Barcelonès, li vaig demanar que presidís l’acte de presentació d’un llibre sobre l’obra pictòrica del meu pare: Lluís Maria Güell Cortina. Va ser un acte emotiu i proper ja que coneixia a la mevamare i les seves germanes des de petit.
L’Oriol Bohigas, gran defensor de l’art modern, va saber valorar i reconèixer un artista que va tenir una trajectòria pedagògica molt moderna sent director de l’escola Massana des de 1956-1976, transformant una escola d’arts sumptuaris amb una de disciplines artístiques modernes.
L’Oriol Bohigas, una persona d’acció constant, ha demostrat ser un home il·lustrat. El seu cap i els seus coneixements eren amplis i oberts vers tot allò que feia referència al món de l’arquitectura i la ciutat en el seu més ampli sentit.
Se l’ha considerat de perfil “noucentista”, però al meu entendre potser a l’inici, però ja molt aviat, acabada la carrera i junt amb Josep Maria Martorell ja comença a fer trontollar l’ambient arquitectònic i artístic de Barcelona. Uns anys més tard amb la incorporació de David Mackay al despatx crearen un model únic” d’organització i posta en marxa d’un equip d’arquitectes que serà un referent modern a la ciutat de Barcelona i a la resta de l’estat espanyol.
Moltes gràcies Oriol per tot el que has realitzat i ens has deixat i sobre tot, gràcies pels moments que vam compartir.
Barcelona,19 desembre 2021
