El president d’ARQUIN-FAD parla sobre la tasca de l’associació, la seva feina dirigint l’escola Eina i l’estat actual de l’arquitectura a la ciutat de Barcelona, que el 2026 serà capital mundial de l’arquitectura
Entrevista del Disseny Hub de Barcelona el 8 de març de 2022
Pau de Solà-Morales és president de l’ArquinFAD i director de l’escola EINA. Llicenciat en arquitectura i urbanisme per l’ETSAB (1993) i Màster en Disseny i Doctor en Disseny per la Universitat de Harvard (2000), aquest arquitecte està especialitzat en disseny, creativitat, i ús i l’aplicació de les tecnologies de la informació a l’arquitectura, i ha estat involucrat en projectes de recerca sobre patrimoni i ciutat.
Coincidint amb el primer contacte del jurat dels Premis FAD 2022 amb les 434 obres presentades el passat 18 i 19 de febrer a la seu del FAD, dediquem l’En Primera Persona d’aquest mes a parlar amb Solà-Morales sobre aquesta disciplina, la tasca de l’ArquinFAD i l’estat actual de l’arquitectura a la ciutat.
El 1993 et vas llicenciar en arquitectura i urbanisme per l’ETSAB i a partir d’aquí la teva trajectòria professional no para. Com arribes fins a la direcció d’EINA i la presidència de l’ArquinFAD?
La meva trajectòria, com tantes d’altres, ha donat moltes voltes… després de llicenciar-me a Barcelona, vaig treballar durant uns anys com a arquitecte, però vaig sentir la necessitat de donar un contingut acadèmic a una de les meves passions: la informàtica i les TIC aplicades al disseny i l’arquitectura. Entre el 1996 i el 2000 em vaig graduar d’un màster en disseny i un doctorat a la Universitat de Harvard, gràcies a una beca Fulbright.
En tornar dels Estats Units, vaig estar molts anys viatjant aquí i allà, i vaig treballar en diversos despatxos i empreses. Finalment, l’any 2006, vaig entrar de professor a l’Escola d’arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili, de la que vaig acabar essent el cap d’estudis i després el director.
Després de tants anys de docència i de treball intens en l’àmbit de l’arquitectura, accedir a la presidència d’ArquinFAD i guanyar el concurs a la direcció de l’escola EINA, va venir força rodat. Són dos reptes molt grans, però es veu que em tempten les coses difícils…. Espero estar a l’alçada!
Quins són els trets diferencials d’EINA que han fet que es converteixi en un referent de l’ensenyament del disseny?
EINA és una escola molt especial, que combina una impressionant trajectòria cultural i artística, amb una projecció de futur encomiable. Crec que el seu secret ha estat exigir-se sempre estar a l’avantguarda de la pedagogia i del disseny. L’escola mai no ha cessat en donar un ensenyament de la màxima qualitat, combinant disseny, art, pensament i humanitats, i després de més de 50 anys, l’estem renovant de nou perquè sigui capdavantera 50 anys més.
Com es trasllada als alumnes la importància d’incloure criteris socials, d’accessibilitat i de sostenibilitat en els seus projectes de disseny?
Per a traslladar als alumnes la importància dels criteris socials i de sostenibilitat en els seus projectes de disseny, el vehicle fonamental és el seu professorat. Ells i elles són els importants! A EINA, tot el professorat és professional. Els professors tenen aquests valors ben assentats. Penseu que el disseny s’aprèn a l’aula per “osmosi”, treballant al costat i amb els professionals de ben a prop. Tot s’enganxa!
Quines línies es treballen des de l’ArquinFAD? Quins són els seus objectius?
ArquinFAD treballa principalment per a fomentar i reconèixer la “bona” arquitectura i interiorisme. Ho fa mitjançant els seus premis i amb tota una sèrie d’activitats que pretenen donar encara més rellevància als treballs premiats i finalistes. És un mecanisme complex, i força antic, de reconeixement subtil però efectiu de la qualitat.
Com valores el fet que l’ArquinFAD estigui integrat dins el Disseny Hub i connectat amb la resta d’entitats de les quals en formen part?
És una gran sort que el Disseny Hub ens acollís, fa uns anys, i ens posés al costat d’altres entitats com el BcD o el propi Museu del Disseny. Tanmateix, tots hem de treballar encara molt perquè aquesta proximitat sigui el màxim de fructífera possible, perquè Barcelona té un gran potencial en disseny, i tot just estem al principi d’aquesta “unió de forces” per a fer-ne un referent internacional.
Has estat jurat dels Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme 2018. Com són considerats aquests premis i què han de tenir actualment els projectes arquitectònics que s’hi presenten?
Els premis FAD d’arquitectura i interiorisme són els més antics de la península Ibèrica, i pràcticament els més antics d’Europa, i del món. Això els confereix un impressionant prestigi, que és reconegut per tothom. D’aquesta manera, per aquest prestigi, els membres del jurat se senten molt orgullosos de ser-ho. Treballen duríssim per garantir la qualitat dels projectes finalistes i guanyadors i, per aquesta raó, els projectes guardonats són reconeguts pel públic i per la professió com a obres de gran vàlua. És un cercle virtuós que s’ha de cuidar molt! Per sort, al nostre país i a Portugal es fa una arquitectura i un interiorisme d’altíssima qualitat i això ens facilita la feina… i al jurat els ho posa encara més difícil!
El 2026 Barcelona serà Capital Mundial de l’Arquitectura. Què té de particular la ciutat en la seva arquitectura?
Barcelona ja és una capital mundial de l’arquitectura! Perquè ha donat exemples de talent i de bones pràctiques arquitectòniques des de fa segles, moltes d’elles molt reconegudes, i altres encara per descobrir! I ho seguirà fent. Estarà bé que, a més, porti el títol oficial durant un temps, i espero que no serveixi per frivolitzar ni va banalitzar la meravellosa herència urbana i arquitectònica que tenim.
Com valores projectes arquitectònics a la ciutat com el de Les Glòries i l’aposta pel 22@?
Glòries és un projecte molt complex: com espai urbà, o com a “plaça”, si se’n pot dir així, necessita d’un intens treball de densificació i de definició del seu perímetre, ara molt difós. La decisió de fer un parc al seu interior és controvertida, però, segons com, comprensible, i molt en la línia dels missatges que s’han de passar.
Pel que fa al 22@, del que Glòries n’és la porta, per dir-ho així, encara és un àmbit de la ciutat per descobrir. És emocionant quan les ciutats obren un armari i descobreixen que tenen tot un territori per transformar, per habitar, per innovar i per canviar. I el 22@ ha de ser així: un territori ple d’expectatives i oportunitats. El projecte que s’hi faci ha d’estar a l’alçada.
La teva darrera publicació és “Arquitectura, crisis, crítica radical”. Ens pots explicar sobre què tracta aquest assaig?
Arquitectura, crisis, crítica radical és un comentari i una reinterpretació d’un text de Manfredo Tafuri dels anys 60. En aquell text, Tafuri denunciava que l’arquitectura i l’urbanisme havien hagut de convertir-se en eines del Capital, i en pronosticava la seva mort. És un tema de plena actualitat, perquè avui en dia hi ha qui pensa el mateix i s’acusen l’arquitectura i l’urbanisme de tots els mals. Però al capdavall, són eines molt poderoses de les que disposem per a fer ciutat. La ciutat és allí fora i seguirà estant-hi molts anys.
