L’Institut Ramon Llull presenta ‘Aftermath’, pavelló català per a la pròxima Biennal d’Arquitectura de Venècia. Els comissaris Prat, Prokopljevici Lacuesta aposten per l’experiència sensorial al pavelló.
Publicat el 10 de maig de 2016 al diari LA VANGUARDIA
A la foto que il∙lustra aquest text apareixen bona part dels arquitectes amb obra seleccionada a Aftermath. Catalonia in Venice. Architecture beyond architects, el pavelló català a la quinzena Mostra Internacional d’Arquitectura de la Biennal de Venècia, que s’obrirà a finals de mes. Però hi haurien d’aparèixer, si hi cabessin, els usuaris de les seves obres. Perquè ells són els protagonistes del pavelló, atès que els seus comissaris han volgut abans que res reflectir la vida que els usuaris donen als edificis. És en ells que recau, doncs, el protagonisme d’aquest muntatge sobre “arquitectura més enllà dels arquitectes”.
Les fotos d’obres arquitectòniques se solen fer quan l’edifici es lliura al client, impol∙lut, flamant, sovint sense mobiliari, perquè el projecte pugui quedar immortalitzat sense interferències. A Aftermath –que en anglès significa conseqüències o seqüeles– es pretén, al contrari, exhibir l’obra ja engegada, en funcionament. “L’última paraula la té l’usuari; per això exposem les obres des del seu punt de vista i en el seu dia a dia”, va indicar Jelena Prokopljevic, que amb el també arquitecte Jaume Prat i el cineasta Isaki Lacuesta ha integrat el trio de comissaris.
Els que passin pel pavelló català a Venècia veuran una sèrie de projeccions sobre vidres corbats. Les ha creades Lacuesta durant mesos en les set obres triades, seguint el patró del documental, per reflectir l’activitat humana als edificis. L’objectiu d’aquest treball cinematogràfic és exhibir la vida en les set obres, totes promogudes per institucions públiques, acabades en els darrers deu anys; i totes escollides per la manera com milloren les relacions entre obra, usuari i entorn urbà, social i natural.
Les tipologies constructives reunides en aquesta mostra són diverses. Es tracta del curs d’un riu, d’un hospital, un edifici d’habitatges, un auditori, un aparcament, un magatzem i una fàbrica reconvertida en centre cultural. Complementen la mostra peces de mobiliari dissenyades per Vora Arquitectura i Josep Ferrando.
“Volem –va dir Prats– que el visitant entri al pavelló amb les mans a la butxaca i es deixi portar per les sensacions que propicien les imatges”. “Volem que la visita sigui una experiència sensorial”, va insistir Lacuesta.
Per regla general, els pavellons ofereixen una informació més objectiva i completa sobre els projectes seleccionats, ja sigui mitjançant maquetes, dibuixos, plantes, alçats, seccions, fotos o entrevistes amb els seus autors. Aquí no n’hi haurà. Almenys no físicament. Els que la vulguin veure hauran de recórrer al web del pavelló –www.aftermath.llull.cat–, ja operativa, o al catàleg que revisa la proposta en conjunt.
El pavelló de Catalunya ala prò xima Biennal veneciana –presentat ahir pel conseller de Cultura, Santi Vila, el director de l’Institut Llull, Manuel Forcano, i els tres comissaris a la seu barcelonina d’aquesta entitat– disposa d’un pressupost de prop de 650.000euros. Els aporten l’Institut Ramon Llull –487.000 (que suposen un 6,5% del total de recursos de l’entitat)– i diversos patrocinadors –160.000–, entre els quals destaquen Cricursa i Klein.No debades, a més de l’arquitectura local, aquest pavelló, tercer impulsat pel Llull, aspira també a difondre la tasca de les empreses catalanes capdavanteres en el seu sector professional; en particular, les que treballen en l’avantguarda tecnològica, sense oblidar les arrels artesanals.
