#2 ENTRE L’AGRESSIÓ I L’OBLIT | Edifici d’Oficines Vidal Folch (1965) | Francesc Mitjans | revisitat per Gabriel Mora

#2 ENTRE L’AGRESSIÓ I L’OBLIT | Edifici d’Oficines Vidal Folch (1965) | Francesc Mitjans | revisitat per Gabriel Mora

En aquesta 2ª publicació d’Entre l’Agressió i l’Oblit, comptem amb una reflexió de Gabriel Mora sobre l’Edifici d’Oficines Vidal Folch (1965) de l’arquitecte Francesc Mitjans, situat al c. Madrazo 14 de Barcelona. L’edifici no ha sofert alteracions significatives al llarg dels anys.

‘Cap als anys 60, en ple vendaval de l’Escola Barcelona i de l’arquitectura italiana revisionista amb el dit-moviment-modern, en Francesc Mitjans està considerat un ‘bon arquitecte comercial’. Amb el pas del temps, la seva arquitectura es va percebent com a més refinada, basada amb un acurat coneixement de la modernitat ortodoxa i de l’organicisme nòrdic, entre d’altres.

Mitjans crea una arquitectura per a una nova classe benestant, que transcendeix les modes i tendències de l’època i que es basa en un nou model d’edificació difós extensament per les zones altes de Barcelona, donant una coherència urbana molt remarcable. En aquesta arquitectura, les façanes en són exemplars i representen un reflex d’unes plantes molt ben organitzades i composades amb especial atenció en el disseny dels seus detalls, d’alta qualitat constructiva.

L’Edifici d’Oficines Vidal Folch, amb façana a la Via Augusta i als carrers Madrazo i Saragossa de Barcelona, subscriu tota aquesta manera de fer una bona construcció basada en un disseny racional de les façanes i que ajuda a què l’edifici es conservi en perfecte estat, sense haver sofert rehabilitacions singulars.

Les seves façanes així com la volumetria global denoten, al meu entendre, una influència directa dels edificis d’oficines i d’habitatges d’Alvar Aalto a Helsinki: el precís tractament de les obertures, recercades per marcs i baranes-llevapors de fusta; les franges horitzontals de marbre; el remat superior amb una pèrgola que exerceix de filtre amb el cel…

Es tracta d’un edifici que només necessita cura amb el seu manteniment, sense res més que la seva atemporalitat epidèrmica i versatilitat interior.’

 

Gabriel Mora, Arquitecte

 

 

 

 

 


 

L’arquitectura moderna està en perill. Any rere any veiem, impassibles, l’enderroc, la mutilació, o senzillament la degradació de desenes d’edificis moderns amb un alt interès patrimonial.

Des d’Arquitectes per l’Arquitectura, juntament amb Arxius d’Arquitectura a Catalunya, volem iniciar una profund debat sobre la conservació del patrimoni arquitectònic modern.

La primera part d’aquest debat és donar a conèixer tot aquest patrimoni a la ciutadania, ja que només a través de la seva interiorització se li podrà donar una permanència i continuïtat amb dignitat. Setmanalment es publicarà a les nostres xarxes socials, informació sobre l’estat de les obres d’arquitectura moderna del nostre país que es troben en el punt de mira; periòdicament aniran acompanyades de breus reflexions, escrites especialment per a ‘Entre l’Agressió i l’Oblit’ de la mà d’una sel·lecció d’arquitectes de renom del nostre país.