La capital cultural catalana refà l’hotel Cala Vinya i crea un espai per divulgar l’obra de l’arquitecte racionalista
Publicat a La Vanguardia el 26 de juliol de 2025 | Esteve Giralt | Foto: L’hotel Cala Vinya, reobert el juny després de 22 anys d’oblit, ha respectat l’aspecte original del 1962 (Alba Marine)
Antonio Bonet Castellana (Barcelona 1913-1989), prestigiós arquitecte racionalista català, té algunes de les seves obres escampades pel cap de Salou, al costat del mar, amb edificis impregnats per la llum que va enyorar des del seu exili a Amèrica, com recorda la seva filla Victòria. Alguns dels apartaments i construccions que va idear, quan amb prou feines començava l’eclosió del turisme, semblen voler camuflar-se amb el paisatge, entre el verd dels pins i el blau del mar.
A Cala Vinya (1962), Bonet Castellana va crear un hotel en aquell temps de 70 habitacions. L’establiment es va pansir, es va anar degradant sense respectar el llegat i va acabar tancant les portes el 2003. L’oblit, l’abandonament i la degradació van fer la resta.
Ha estat un repte, no hi havia gairebé res del que ara veieu, ha estat un gran esforç d’interpretació
Tot va canviar el 2018, quan un empresari hoteler local, Albert Savé, va veure una oportunitat en un edifici abandonat que va comprar gairebé a preu de solar. Les obres, amb una inversió de cinc milions d’euros, van culminar aquest estiu amb la reobertura, amb cent habitacions, però respectant l’estructura original i inspirant-se en els preceptes bàsics de l’arquitectura de Bonet Castellana gràcies a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (URV).
Si l’hotel ha pogut guanyar trenta habitacions és gràcies a un acord amb el Departament de Cultura i l’Ajuntament de Salou per fer una modificació de les normes urbanístiques a canvi d’introduir una millora substancial. El resultat, la creació al vestíbul d’un espai dedicat a divulgar la seva figura i obra, obert al públic.
La URV ha comissionat la creació d’aquest espai d’interpretació, concebut com un petit museu, de bon gust, on es respira la seva manera de concebre l’arquitectura, senzilla, però amb una personalitat molt marcada.
En la reconstrucció de l’hotel s’hi ha implicat el despatx 1000 Arquitectures, del territori, amb Meritxell Solé al capdavant. “Ha estat un repte, no hi havia gairebé res del que ara veieu. Ha estat un esforç d’interpretació, de rescatar el seu esperit. M’ha ajudat molta gent, gairebé 50 persones”, diu.
Amarant-se de l’obra a través d’alguns estudiosos, ha aconseguit el seu propòsit: l’hotel respira Bonet Castellana malgrat que es va abandonar el 2003 i va patir un gradual procés de degradació ja iniciat abans del tancament.
L’hotel actual homenatja l’autor en la manera de concebre els espais, els tancaments dels balcons, les escales, els enrajolats o els terres, amb al·lusions a altres edificis històrics com la Casa Gomis (La Ricarda).
El projecte té voluntat de continuïtat. La idea és que l’hotel sigui un punt de partida, centre de recepció de les persones interessades a conèixer l’arquitectura de Bonet Castellana i sobretot el seu llegat a Salou i el Camp de Tarragona. L’Ajuntament ja pensa en visites guiades i una ruta.
Les ganes de retre-li un homenatge han trobat en la proclamació de Salou com a Capital de la Cultura Catalana (2025) un altaveu i excusa excel·lent. “És una mostra de la feina per recuperar el patrimoni arquitectònic de Salou, mai ningú no havia explicat abans la nostra història”, va destacar ahir el seu alcalde, Pere Granados.
La dona de Bonet Castellana era de Reus (Baix Camp) i la seva família estiuejava a Salou. La relació personal explica la proliferació de treballs seus a la zona. “Els seus paisatges, les seves oliveres, la Mediterrània… era una cosa màgica per a ell”, destaca la seva filla Victòria.
Un espai ara desbordat pel turisme que ell, com a urbanista, va ajudar a concebre quan era un paratge natural. A Salou va idear la Casa Rubio, els apartaments Xipre, Reus o Madrid, i diversos equipaments a cala Crancs, buscant la integració amb el paisatge. “Malgrat ser un referent de l’arquitectura moderna, el que li interessava era la relació amb la tradició popular, que no té estil, amb el pati, el porxo o l’arcada”, sosté Juan Fernando Ródenas (URV).
