Publicat el dijous, 15 de maig del 2014, al diari El Punt Avui
El popular barri barceloní comença a deixar enrere un tortuós cicle de nou anys d’obres amb la reobertura del mercat
Francesc Espiga – Per a un barri, el de Sants, amb un urbanisme i una identitat social molt predeterminats per la presència de grans infraestructures ferroviàries, l’ús del tòpic és gairebé inexcusable. Si recorrem, doncs, a aquesta llicència, es pot dir que aquest indret de Barcelona ja comença a veure la llum al final del túnel. Després de gairebé una dècada sotmès a una concatenació de grans obres que s’han acabat convertint en un martiri, veïns i comerciants veuen com el barri comença a tancar ferides en el seu espai públic.
Aquest procés de normalització ahir va viure un capítol transcendental amb la reobertura del mercat municipal, després de quatre i mig anys de treballs de reforma que han tingut els carrers del voltant literalment esbudellats. “Ha estat un període molt difícil, en què per aquí no passava ningú i moltes botigues han acabat tancant. Esperem que ara això es revifi”, deia Mari Carmen Odina, que regenta una botiga de confeccions que des de fa 50 anys està establerta al carrer Sant Jordi. Un optimisme que es contagiava per l’aspecte que presentava la zona, amb una animació popular desbordant encuriosida, majoritàriament, per conèixer l’aspecte renovat del mercat. Realment sembla un altre. Les parets, i sobretot la coberta, han recuperat aquella dignitat robusta amb què van ser projectades per l’arquitecte Pere Falqués i Urpí a principis del segle XX.
9,8 milions d’euros
La coincidència amb la campanya electoral va impedir que ahir es fes la inauguració protocol·lària de l’equipament. Quan passin les europees, però, ja es farà. Això no va impedir que l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, es passegés entre les 50 parades i l’autoservei Mercadona que ara es distribueixen en els 3.000 m² de superfície. “Si no haguéssim fet aquestes obres, hauríem mort”, reflexionava Eleuterio Galinsoja, president dels paradistes. Per a ells, el peatge tampoc no ha estat innocu. Ni més ni menys que esperar quatre anys i mig en una vela provisional. Una aposta estratègica que haurà costat 9,8 milions d’euros –aportats pel consistori i els venedors–, i que també ha inclòs la construcció d’un aparcament de fins a 90 places i la transformació dels carrers Sant Jordi, Sant Medir, Daoíz i Velarde i Càceres, que ara passen a ser de plataforma única. Justament aquesta remodelació integral tant dels entorns com de l’estructura del mercat, que a més també obrirà bona part de les tardes, s’espera que sigui un factor que dinamitzi comercialment aquesta zona fins ara inerta per tants anys d’obres. “És una oportunitat, tant per als que hem començat fa poc com per als que ja fa anys que resisteixen”, vaticina Daniel Boada, propietari del bar restaurant Pickwick, situat al carrer Sant Jordi. De fet, ja hi ha qui veu aflorar brots verds a la zona. Concretament al carrer Sant Medir, un dels que han estat més afectats pel tancament encadenat de comerços de proximitat. Doncs bé, arran de la represa d’activitat de la llotja, alguns veïns i botiguers comentaven que alguns d’aquests locals reobriran, més aviat que tard. Ja ho veurem.
Els turments per al barri històric de Sants són anteriors, però, a la reforma del mercat. De fet, el seu inici el 2009 es va encavalcar amb unes altres obres que van tenir un impacte territorial molt més dur, com van ser les de l’arribada de l’alta velocitat a Barcelona. Uns treballs que, en aquest cas, es van començar el 2005 i van provocar un rosari de molèsties als ciutadans que avui encara cou. Sants, a més, no ha digerit bé un projecte que als ulls de molts veïns i entitats no ha resolt l’escorxadura urbanística que el ferrocarril ha provocat històricament a la zona. Més aviat al contrari, ja que el TAV ha deixat com a petja una vetusta estructura elevada de formigó, el calaix, que en punts com el carrer Antoni Capmany ha provocat un impacte visual intimidatori. De fet, les últimes grans obres que el barri té pendents són la urbanització posterior dels 700 metres lineals d’aquest calaix, que estan pressupostades en 7,8 milions d’euros. I no seran les últimes, ja que encara s’ha de concretar el projecte per resoldre l’encaix d’aquesta estructura en el tram sud, el que dóna al barri de la Bordeta. “És cert que després del tràngol de les obres del TAV i del mercat el barri anirà més bé. Però ni de bon tros n’hi ha per tirar coets, ja que queda molt per fer”, sentencia Josep Maria Domingo, president del Centre Social de Sants. Sargir segons quins descosits, demana temps. Tant, com més de nou anys.
