Un dia per reivindicar l’arquitectura | Marc Riera

Un dia per reivindicar l’arquitectura | Marc Riera

Dia Mundial de l’Arquitectura

Publicat a El Diari de Girona el 3 d’octubre de 2022

Aquest 3 d’octubre celebrem el Dia Mundial de l’Arquitectura. Però, què celebrem exactament? Quan pensem en arquitectura ràpidament ens venen al cap edificis singulars, sempre fàcils de fotografiar, publicar, gravar i explicar. Però l’arquitectura és molt més que això.

L’arquitectura és un servei públic. És construir el nostre territori, gestionar-lo i tenir-ne cura. I això significa projectar espais pensats per a les persones, vetllar per la salut dels nostres edificis, conservar-los, rehabilitar-los, donar-los noves vides.

I és que l’arquitectura és tot allò que ens envolta. El nostre espai públic, els carrers, les places, les avingudes. També els arbres estan plantats amb criteris arquitectònics: per fer ombra, per proporcionar verd a les ciutats. I els bancs, els escenaris, les porxades, les terrasses dels bars. I, evidentment, els edificis que delimiten aquest espai públic.

L’arquitectura és, doncs, allò que podríem anomenar el hardware de la nostra memòria: allò que ens envolta, allò que es toca. Les llars on transcorren les nostres vides, formant part de la nostra memòria íntima, però també els pobles i les ciutats on ens desenvolupem, relacionem i treballem, construint la memòria col·lectiva.

A les nostres comarques l’arquitectura és cèlebre per moltes raons, pels paisatges, per la qualitat dels seus espais públics –passats i presents–, pels seus edificis. Els seus racons han estat mil cops retratats, des de la portalada del monestir de Ripoll fins el Call de Girona, des de la Cerdanya fins a l’Empordà o la Costa Brava. Perquè forma part de la memòria col·lectiva, tants cops pintada, fotografiada o escrita, des de les pintures de Dalí a Joc de Trons.

A la província de Girona hi tenim bona arquitectura des de fa segles. Gaudim de la catedral amb la nau gòtica més ampla del món, però també de l’obra d’un teixit d’arquitectes, competents i reconeguts. Conjunts com s’Agaró, el Barri de Sant Narcís de Girona o Sant Pere Màrtir d’Olot, obra d’arquitectes locals, s’estudien arreu.

I el primer Premi Pritzker català porta el segell olotí. Els RCR Arquitectes viuen i treballen a les comarques de Girona i la majoria de les obres per les quals els coneixem es poden trobar a l’Empordà, al Ripollès i a la seva Garrotxa.

No són els únics, formen part d’un marc cultural que engloba tota la societat: des de l’art fins a l’educació o la poesia. Girona té molts motius per celebrar el Dia Mundial de l’Arquitectura, i cal fer-ho any rere any, felicitant-nos per la qualitat i vetllant pel que queda per fer.


Marc Riera, President de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya