Barcelona i Catalunya han liderat l’urbanisme mundial els darrers 30 anys, i ho poden seguir fent. Més de 8.000 electes catalans afronten avui aquest repte, però mai com ara l’urbanisme honest ha tingut tanta demanda i suport social.
Publicat el dilluns 29 de juny de 2015 al diari EL PUNT AVUI
Un tsunami renovador ha arribat per fi als ajuntaments. Cares joves, enèrgiques, honestes, preparades, femenines. Lideratges naturals sorgits d’un decenni de mobilitzacions ciutadanes per la defensa dels drets nacionals, socials i ambientals amenaçats per una globalització devastadora, confluint des de miríades d’orígens locals i temàtics en el gran projecte d’un s. XXI del 99%, que alguns creien impossible. Un eixam amb un horitzó comú i clar: fer realitat la fraternitat.
Tot i les incerteses d’un temps innovador, en què caldrà viure dins l’assaig i l’error, aquesta generació que pren el relleu, alliberada de les pors de la del règim del 78, té el repte d’imaginar també un nou urbanisme, tasca primordial dels ajuntaments, amb noves claus ambientals i participatives, solucions flexibles i inclusives per l’energia, l’habitatge, les activitats; pel nou fenomen migratori mundial per treball, estudi, lleure o guerra; abandonant la utopia del creixement il·limitat i les tècniques de l’era maquinista.
Nou paradigma en l’ús de l’espai. La petjada ecològica humana supera avui en més d’un 150% la superfície del planeta. A Catalunya hem passat de consumir 3,26 a 5 hectàrees/habitant en 20 anys! Però l’espai és un bé finit i la supervivència de la humanitat, avui molt a prop del límit, depèn del seu ús responsable. Depèn de reduir els impactes nocius; de compensar l’emissió de CO2; de tendir a generar 0 residus; de consumir el mínim de recursos biodegradables i de km 0; de generar energies netes, sanes i renovables.
Els instruments actuals de la planificació territorial i urbana es van codificar a Europa en el Congrés de Berlín de 1910… fa un segle! La població mundial era la meitat de l’actual, i la natura verge dominava el planeta. La prioritat llavors era construir al més ràpidament possible prou habitatge massiu per reparar la destrucció de les guerres i per acollir l’èxode rural cap a les zones industrialitzades, amb transport, aigua, desguassos, electrificació i comunicacions progressivament més complexes. A la Catalunya del 1977 encara teníem pendent ressituar milions d’habitants de les barraques autoconstruïdes que s’enfilaven pels terrenys de menys valor de les perifèries urbanes.
Avui, malgrat que les velles tècniques van servir prou bé les fosques bombolles dels anys setanta i dels dos mil, el problema a resoldre és a l’altre extrem: la contenció de la depredació d’espai i recursos, la renaturalització de l’excés que hem antropitzat, tendint cap a una ciutat compacta i d’usos mixts, ja que redueix la petjada ecològica en més d’un 20% respecte a la ciutat jardí de baixa densitat, afavoreix la proximitat i la convivialitat.
Tècniques per dinàmiques canviants. Les tècniques del s. XXI s’han de refundar radicalment, lluny del formalisme estàtic de la vella acadèmia, aprenent de les ciències de la vida a canalitzar les tendències ràpidament variables dels nous temps. Per a això no cal més tecnologia (smart city) sinó complir amb la Carta de la Terra, la Carta de les Ciutats Europees cap a la sostenibilitat, que van signar totes les administracions a partir del 2000, i les Agendes 21. Aquest profund canvi de mentalitat s’està aplicant a 43 països de tots els continents, a les 1.130 ciutats que el 2013 ja estaven adherides a les transition towns.
Barcelona i Catalunya han liderat l’urbanisme mundial els darrers 30 anys, i ho poden seguir fent. Més de 8.000 electes catalans afronten avui aquest repte, però mai com ara l’urbanisme honest ha tingut tanta demanda i suport social. Desitgem-los, doncs, encert i coratge en crear l’espai habitable del nou país, que sorprengui i meravelli tot fent contents els veïns.
Arquitecta, urbanista i paisatgista.
Col·lectiu Drassanes
Mai l’urbanisme honest ha tingut tanta demanda i suport social
