La reinvenció de la persiana de llibret, caracteritzada sempre pel seu sistema d’obertura, pel seu valor de pla (agrupat o individual) i pel moviment unitari de cadascun dels seus mòduls, és una constant al llarg de l’obra de Coderch
Publicat a Quaderns d’Arquitectura 253, 2007
Persianes tradicionals corredisses, projectables o que pivoten, amb lamel·les fixes o mòbils, gelosies fixes de lamel·les horitzontals orientables, pèrgoles compostes per lamel·les fixes col·locades de cantell, gelosies de làmines verticals de secció triangular, abatibles o que pivoten… La reinvenció de la persiana de llibret, caracteritzada sempre pel seu sistema d’obertura, pel seu valor de pla (agrupat o individual) i pel moviment unitari de cadascun dels seus mòduls, és una constant al llarg de l’obra de Coderch.
Les diferències entre les diverses solucions adoptades deriven principalment del caràcter —una funció dels espais protegits— delimitat de la configuració de la planta, de la tipologia i de l’entorn de l’edifici.
La casa Garriga Nogués (Sitges, 1947) (1) és el primer projecte de Coderch publicat per Giò Ponti el 1949, al número 240 de la revista Domus. La façana sud d’aquest habitatge unifamiliar (2) es caracteritza per dues gelosies simètriques, compostes per dos mòduls sobreposats de quatre persianes de fusta de lamel·les fixes que es projecten cap a l’exterior mitjançant un sistema d’escaires, protegint del sol el porxo i la sala d’estar (3).
A la casa Uriach (1961) (5), la persiana de llibret esdevé un pla mòbil que, penjat del forjat amb una guia Klein vista, es projecta cap al pati tot delimitant i protegint l’espai exterior del porxo (com a la casa Garriga Nogués) (8).
La configuració del nucli dels dormitoris, basada en mòduls esglaonats que s’obren cap a les vistes situant les obertures als desplaçaments de les façanes, fa que les persianes corredisses es projectin cap a l’exterior únicament penjades de la guia superior, una solució que es repeteix en altres projectes (4).
A l’edifici de la Barceloneta (1951) (13), desapareix la finestra. Els buits són obertures entre forjats. La façana es compon de franges verticals massisses i obertes (11), protegides per mòduls fixos de lamel·les horitzontals orientables que, com a la casa Garriga Nogués, protegeixen espais tancats per Fusteria (sales d’estar) (9) i oberts (galeries-terrasses de les habitacions i de les cuines) (10-15).
Als plànols del projecte apareix una secció de làmines de fusta, accionades mitjançant ferramentes metàl·liques i muntades sobre un bastiment format per muntants compostos per “L” metàl·liques, a les quals s’adapten els marcs de fusta dels tancaments, a la cara interior dels quals es troben els mecanismes per orientar les làmines (19).
Aquesta solució, que el 1953 derivà en una patent signada per Coderch, Valls, Joan Llambí i Josep Llambí, en la qual apareixia també un sistema d’obertura projectable semblant al de la casa Garriga Nogués (16), va ser modificada en obra per una perfileria de planxa plegada galvanitzada i pintada que unificava els muntants metàl·lics de les làmines i els marcs dels tancaments (inicialment de fusta) (18).
A la façana de l’edifici del carrer de l’Encarnació (1966) (20), situat al barri de Gràcia, Coderch fa servir unes persianes tradicionals de llibret de fusta que pivoten una a una de manera independent sobre l’eix vertical; això dóna lloc a una persiana composta per tres làmines verticals el moviment de la qual no interfereix amb la composició i la proporció dels buits de la façana (21-22).
L’Hotel de Mar (1962) (24) és el primer projecte en el qual apareix una gelosia composta per lamel·les fixes de fusta de secció triangular, col·locades en vertical formant mòduls perpendiculars a la façana que protegeixen del sol i garanteixen privacitat a les 150 habitacions de l’hotel (23).
El sistema de làmines verticals planteja el problema de la subestructura, resolt amb tres perfils CPN.
A l’edifici Girasol de Madrid (1966), Coderch torna a utilitzar la mateixa persiana present a l’Hotel de Mar, que en aquest cas resol també la barana de la coberta (27-28, 30).
Les gelosies de les sales d’estar del conjunt d’edificis d’habitatges per al banc Urquijo (1967) (31), separades dels tancaments fixos interiors, segueixen el mateix sistema constructiu utilitzat a l’Hotel de Mar i a l’edifici Girasol, encara que la subestructura estigui composta només per dos CPN (el perfil superior és innecessari, ja que les lamel·les estan cobertes pel forjat superior). La terrassa, una prolongació de la sala d’estar, és protegida per una gelosia de lamel·les fixes situada al mateix pla del tancament per permetre la visió de l’exterior a les cantonades de la sala (32-33).
Les terrasses dels dormitoris (esglaonats segons l’esquema desenvolupat a la casa Uriach) es protegeixen del sol i de les vistes mitjançant una complexa persiana de làmines fixes. Si a la casa Uriach la solució per a la finestra en cantonada era una persiana corredissa que es projectava cap a l’exterior penjada de la guia superior, a l’edifici d’habitatges per al banc Urquijo el mòdul de lamel·les s’obre mitjançant un sistema que pivota i que té l’antecedent conceptual a l’edifici del carrer de l’Encarnació.
La persiana de lamel·les verticals triangulars dels dormitoris es compon de dos mòduls, els bastiments dels quals, desplaçats per permetre la presència de la barana de vidre, estan soldats a un muntant central que permet la rotació a 90º de la fulla (36-38).
Com la de l’Hotel de Mar, podem considerar la façana de l’Institut Francès (1972) com una gran gelosia, en aquest cas composta per làmines verticals de secció quadrada (39-40).
Víctor Rahola i Stefano Cortellaro
Traduït per Isabel Casadevall
Agraim als arquitectes Gustau Coderch i Carles Fochs, i a l’Arxiu Coderch la seva valuosa col·laboració.
Les imatges estan tretes dels llibres:
J. A. Coderch de Sentmenat. 1913-1984. Barcelona: G. Gili, 1989
Gustau Coderch, Carles Fochs, Coderch la Barceloneta 1952-1955. Barcelona: COAC 1997
Revista Arquitectura nº268, septiembre-octubre 1987. Madrid: COAM