Publicat el dilluns, 23 de juny del 2014 a LA VANGUARDIA
Fa temps que no ens ocupem d’un dels temes recurrents d’aquesta secció: els concursos d’arquitectura i de disseny. Avui volem fer-ho arran d’un cas antic i que encara porta cua. Per això, ens hem de remuntar a mitjans de l’any 2012. Va ser llavors quan l’Ajuntament de Barcelona, des d’Hàbitat Urbà i amb la col·laboració del FAD, va llançar un concurs “per al disseny d’un nou sistema modular de xiringuito per a diversos usos als parcs, jardins i platges de la ciutat de Barcelona”. Abans de començar, el FAD va advertir que una de les clàusules, en la qual s’especificava que la propietat intel·lectual del projecte seria exclusivament de l’Ajuntament de Barcelona, havia de ser modificada. Seguint el nostre consell, l’Ajuntament va fer les correccions pertinents, de manera que a la nova redacció de les bases s’estipulava que la propietat intel·lectual del projecte guanyador seria del seu creador i que aquest tindria dret a obtenir un 1% del preu de venda al públic del conjunt dels elements dissenyats quan aquests es comercialitzessin. A efectes de poder recollir i difondre aquesta modificació en les bases, el termini de presentació de propostes va ser prorrogat. Finalment, el 5 de febrer del 2013 els tretze equips seleccionats van presentar els seus projectes. Fins aquí tot bé… L’ensurt va arribar cinc mesos després de la presentació, quan els autors de les tretze propostes seleccionades van rebre una notificació en la qual es comunicava l’anul·lació del procés concursal. Pel que sembla, l’Ajuntament de Barcelona “estava avaluant la necessitat de modificar el disseny de diversos elements del mobiliari de la ciutat com les parades d’autobús, els quioscos de premsa i els mateixos xiringuitos”. Aquesta modificació del disseny, explicaven des del consistori, responia a la voluntat de “potenciar la implantació d’un mobiliari intel·ligent que permetés la interactuació amb els ciutadans” i que, en conseqüència, “era probable que el model de xiringuito necessari no coincidís amb el model guanyador de la licitació”. En resum, tretze equips, cada un d’ells integrat per arquitectes, dissenyadors i altres professionals, van treballar durant mesos per a res. No fa falta que expliquem la pèrdua de temps, il·lusió, esforços i diners que tot això comporta ni com de delicat resulta en un moment de vaques magres com l’actual. Es tracta de l’enèsim cas de concurs fallit, un cas doblement greu si es té en consideració que el convocant era un organisme públic. Des del FAD i les seves associacions, així com des de plataformes com AxA (Arquitectes per l’Arquitectura) continuarem insistint sobre la importància de garantir les bones pràctiques en qualsevol procés concursal, des del moment de la redacció de les bases fins al compliment del que s’hi ha acordat passant per tot el que queda al mig. No fer-ho és sempre garantia de problemes i només es pot interpretar com una greu falta de respecte envers aquells professionals que s’estan jugant el sou amb cada encàrrec.
FOMENT DE LES ARTS I DEL DISSENY www.fad.cat
