Arquitectura Sense Fronteres és una organització sense ànim de lucre que es dedica a la creació de projectes urbanístics que utilitzen la funció social de l’arquitectura com a eina de transformació de barris vulnerables
Publicat a El Temps el 4 de febrer de 2023 | Guillem Soler
L’article 47 de la Constitució espanyola dicta que “tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat”. Tot i això, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), s’eleva a 28.500 el nombre de persones sense llar a tot l’Estat espanyol, una dada que ha augmentat un 25% en els últims deu anys. A Catalunya, la Generalitat té identificades 236 zones vulnerables, la majoria d’elles són barris amb grans deficiències urbanístiques que s’acumulen a la zona metropolitana de Barcelona. Al País Valencià, el govern ha anunciat un acord amb 23 municipis per la rehabilitació de 7.158 habitatges en situació de vulnerabilitat, amb un finançament de 143 milions d’euros. En total es rehabilitarà 90.000 metres quadrats d’obra. A les Illes Balears, només a la ciutat de Palma existeixen 627 famílies en perill de perdre les seves cases per l’execució d’ordres de desnonaments dictades als jutjats. Aquestes deficiències s’uneixen als alts índexs de pobresa, de persones a l’atur, o d’abandonament escolar, entre molts altres, presents als barris, i els transformen en vulnerables.
Arquitectura Sense Fronteres (ASF) és una ONG que té la missió de contribuir al dret a l’hàbitat a través de diferents disciplines que posen al servei de les persones i de les comunitats perquè aquestes exerceixin tots els seus drets. Des d’ASF s’intenta explotar al màxim la dimensió socioespacial de l’arquitectura. Aquesta inclou no només l’espai en si, sinó la seva capacitat de transformació social i creació de comunitat, en un procés en què la gent pren les seves pròpies decisions.
Daniel Millor és arquitecte i forma part d’Arquitectura Sense Fronteres i de la fundació francesa Quatorze, que es dedica a la promoció, transmissió i experimentació de l’arquitectura social i solidària. Millor comenta que “fa falta molta interdisciplinarietat, ja que els arquitectes sabem molt de l’espai, però no massa del treball comunitari”. És per això que els projectes necessiten incloure professionals com educadors socials, sociòlegs i antropòlegs. Si es cuida aquest aspecte, explica Millor, “l’arquitectura serveix com a catalitzador d’una il·lusió col·lectiva per la cura dels espais, d’un model de gestió per aquests, i d’una oportunitat de treballar en conjunt i mantenir la transformació”.
El projecte ASERTOS a Alacant
Si parlem de barris vulnerables i abandonats per l’administració, el de Cementiri de la ciutat d’Alacant n’és un d’ells. Situat a l’oest de la ciutat, es troba al costat del cementiri de Nostra Senyora del Remei – d’aquí el seu nom -, i limita i conviu amb la zona de polígons industrials de la ciutat, molt allunyat de l’àmbit residencial i del centre. Les edificacions de la zona destaquen per la seva gran degradació, tant dels habitatges com dels espais públics. Tot i que la població es troba al voltant de les 800 persones, la taxa de desocupació d’aquesta és molt alta, com també ho és el percentatge de la població que manca d’estudis. La suma d’aquests factors i d’altres posicionen al gruix dels habitants en una situació de risc de pobresa i exclusió social. És en aquest barri on ASF i Quatorze han col·laborat per dur a terme el que és el seu primer projecte a gran escala, el projecte ASERTOS.
Tot i que ASF estava desenvolupant petits projectes per la zona d’Alacant, no existia un gran projecte de transformació com el que acabaria sent ASERTOS. El concepte aserto, en castellà, representa l’afirmació de què una persona està segura d’alguna cosa, i en aquest cas, el projecte va ser batejat amb el nom d’ASERTOS, pel fet que “estem segurs de què tot el món té dret a un habitatge i un treball digne”, explica Millor. L’arquitecte comenta que el projecte es va idear a principis del 2016, quan “Quatorze i ASF vam decidir col·laborar per promoure una línia de desenvolupament local professionalitzant”, i que no ha estat fins al 2022 quan han rebut el seu primer pressupost d’obra a través de subvencions públiques de la Generalitat valenciana, i de privades a través de la Fundació La Caixa.
El projecte es basa en la regeneració comunitària de barris en situació de vulnerabilitat, “o vulnerats”, emfatitza Millor, “ja que quan parlem de vulnerabilitat sembla que ningú és el subjecte de l’acció, quan la veritat és que existeix un sistema que exclou a persones concretes i les concentra a zones de la ciutat, creant així exclusió residencial”. El gran repte d’ASERTOS és que l’obra mobilitzi molts recursos, “no només per millorar la dimensió física i espacial, sinó fer que el procés serveixi per millorar la dimensió social i comunitària”, comenta Millor. Des de les diferents associacions que hi participen es treballa amb la hipòtesi que “si tu poses al servei de la gent la inversió, el què generes és que a través de l’obra acabis construint comunitat”.
La transformació del barri ja es pot començar a apreciar. Zones que abans servien com abocadors de brossa i ferralla, ara s’han convertit en espais comunitaris com horts, parcs per nens o zones enjardinades. Pel que fa a l’habitatge, Millor comenta que “les famílies que estaven en una situació d’urgència, sobretot mares solteres amb molts fills que vivien en ruïnes, ara tenen no només unes cases decents, sinó també boniques”. Però per Millor, el més important és que hi ha hagut un canvi de mentalitat en els habitants, ja que “abans la gent no concebia que les coses podien canviar, i ara hi ha al voltant de 70 veïns i veïnes que estan al peu del canó pel que faci falta”.
Al ser preguntat per si problemàtiques com les que ASF tracten haurien de ser solucionades per l’administració pública, Millor comenta que “hi ha administracions que estan intentant buscar solucions, i altres que busquen excuses per no actuar”, i compara el finançament que reben a través de la Generalitat valenciana amb la passivitat total de l’Ajuntament d’Alacant, que “diu que no és competència seva i ni es reuneix amb nosaltres”. Tot i això, millor declara que “no és tan important buscar culpables, sinó unir forces per trobar solucions”, i lamenta que “existeix un fracàs global com a societat quan hi ha la percepció que parts de les nostres ciutats, per diferents motius, acumulen problemes residencials, socials i econòmics, i ho normalitzem”.
