Han de cotitzar el mateix a la Seguretat Social un taxista i un cirurgià plàstic? Semblaria que no. El perfil del treballador autònom hauria de ser el propi d’aquell que emprèn una activitat professional com a empresari, assumint els riscos i oportunitats que això comporta, però moltes vegades això no és així.
Publicat el 3 de gener de 2019 a La Vanguardia
Quan parlem de treballadors autònoms, parlem d’un calaix de sastre on podem trobar tot tipus de professionals: des de taxistes i paletes fins a professionals liberals, lampistes, administradors d’empreses o agricultors, fins a comerciants que cada dia aixequen la persiana per guanyar-se la vida amb la seva feina. Cadascú amb una sort diversa, amb necessitats diferents i amb resultats dispars, tenen en comú el fet de formar part del col·lectiu de 550.000 treballadors que a Catalunya cotitzen a la Seguretat Social en el règim d’autònoms. A partir d’aquest any, la majoria pagaran 283,30 euros al mes a la Seguretat Social, tant si guanyen molt com poc o no guanyen res.
Fixar-nos en un col·lectiu professional concret no ens donarà una imatge fidel de la situació dels autònoms. Hi haurà qui pensi que cotitzar poc els permet estalviar més pel seu compte en plans de pensions i assegurances privades i hi haurà qui sàpiga que molts tenen dificultats per pagar totes les factures i treure un sou decent a final de mes. Una cosa i l’altra són certes, però la foto real ens dibuixa un perfil de treballadors més aviat fràgil, que en moltes ocasions treballa de forma precària i sense xarxa on caure quan les coses van malament. Donar-se d’alta com a autònoms és el preu que paguen per tenir una feina.
El retrat robot del mig milió llarg de treballadors autònoms catalans ve a ser aquest: dos de cada tres són homes, amb una mitjana d’edat de 45 anys i majoritàriament sense assalariats a càrrec. El 77% treballen en el sector dels serveis, principalment en comerç i en tallers, seguit de la construcció (12%), l’agricultura (6%) i la indústria (5%). I només poc més de la meitat, un 55%, fa més de 5 anys que cotitzen en aquest règim. La resta hauran cotitzat uns mesos o pocs anys fins a donar-se de baixa després de trobar una feina assalariada o passar a la llista de l’atur. Amb aquest panorama, està clar que per a la majoria de treballadors ser autònom no és cap ganga. El perfil del treballador autònom hauria de ser el propi d’aquell que emprèn una activitat professional com a empresari, assumint els riscos i oportunitats que això comporta, però moltes vegades això no és així. A la pràctica, molts treballadors autònoms són una mena de fusible, en situació precària i amb poca protecció social, que només serveixen per estalviar costos i externalitzar riscos a qui els contracta.
Considerar els autònoms com una cosa residual del règim general dels treballadors assalariats és una concepció errònia i injusta. Els autònoms haurien de ser la via per canalitzar els projectes dels emprenedors i per donar oportunitat al talent i a la creativitat, generant un marc legal i fiscal adequat per ser font d’ocupació. En aquest sentit, les mesures pedaç proposades pel Govern espanyol per millorar les prestacions d’atur, accidents de treball i malalties professionals són un pas en la bona direcció, però és inajornable posar fi a la situació discriminatòria entre treballadors i dotar els autònoms d’un marc que els equipari en drets i obligacions als empleats per compte aliè, donant també una protecció especial a les dones autònomes durant els períodes de maternitat.
Lluny de ser un problema, disposar d’una base sòlida de treballadors autònoms, que veritablement respongui al perfil d’empresaris i d’emprenedors, hauria de ser una bona notícia per a qualsevol economia. Per això, és urgent afrontar canvis legislatius de fons en matèria de seguretat social i en política fiscal per donar suport als autònoms. Un dels primers canvis ha de ser el d’eliminar les cotitzacions fixes que no tenen en compte els rendiments de cada activitat. Han de cotitzar el mateix a la Seguretat Social un taxista i un cirurgià plàstic? Semblaria que no. La progressivitat de la cotització en funció dels rendiments de l’activitat és el primer pas per disposar d’un sistema més racional i posar fi a la discriminació que existeix entre autònoms i assalariats a l’hora de rebre prestacions i cobertures. El sistema actual ens ofereix un exemple especialment dolorós quan parlem de l’import de les pensions. El 2016, la pensió mitjana cobrada pels autònoms va ser de 654 euros al mes, un 38% menys que la pensió mitjana cobrada pels treballadors assalariats. Un de cada tres pensionistes que havien cotitzat com a autònoms va cobrar menys de 500 euros al mes.
Cal avançar en la defensa dels autònoms amb un marc legal millor, facilitant-los accés al crèdit i simplificant les obligacions administratives que suporten. Amb els canvis que viuen i viuran molts sectors i moltes professions com a conseqüència de la transformació digital del món dels serveis, disposar d’una bona regulació dels professionals autònoms no només és una qüestió de justícia social, sinó que és també una gran oportunitat per generar riquesa.
