Des d’AxA volem expressar la nostra inquietud per la destitució de la directora de l’INCASOL, Maria Sisternas
Des d’Arquitectes per l’Arquitectura volem expressar la nostra inquietud per la destitució de la directora de l’INCASOL, Maria Sisternas, per uns motius que no semblen estar gaire clars, ja que les versions de les dues parts no acaben de coincidir.
El que si està molt clar, des del nostre punt de vista, és que per algun motiu una feina portada a terme per la Sra. Sisternas, amb una diligencia i professionalitat impecables, s’ha vist aturada i aparcada pel Govern sense un motiu gens lògic i clar. En un moment d’emergència habitacional com el que estem patint, costa d’entendre que motius polítics o partidistes tinguin més pes a l’hora de prendre decisions. Per això demanem a qui correspongui que doni una explicació més transparent del que ha passat, per a la tranquil·litat de tota la ciutadania.
El Govern català va rellevar divendres passat la directora de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), Maria Sisternas, per la polèmica dels 637 pisos socials a Barcelona que el Govern va pactar amb l’Ajuntament i dels quals manté aturada la construcció. El departament de Territori va enviar un comunicat en què explicava que el consell d’administració de l’Incasòl havia acceptat la dimissió que ella va posar damunt la taula i per escrit fa una setmana si el departament no tirava endavant aquests habitatges.
Segons explica Sisternas, el seu cessament ha estat provocat per la seva profunda discrepància per l’aturada del projecte de construcció de 637 pisos socials a Barcelona que es va pactar amb l’Ajuntament a principis d’any i que, després de vuit mesos de feina tècnica, estaven llestos per tirar endavant, garantint la disponibilitat de més habitatge a Barcelona.
La Generalitat atribueix el bloqueig a motius econòmics, i l’exdirectora a raons polítiques. La inacció de l’administració té costos que la generació dels nostres fills no es pot permetre. Tant de bo en el futur es pugui reprendre i es generi mètode i s’agafi velocitat per a replicar aquest model a d’altres ciutats de Catalunya.
MÉS DETALLS DEL CONVENI SUSPÉS
L’emergència habitacional és severa a Catalunya, i l’Incasol ha desenvolupat les tasques que li corresponien pel conveni subscrit amb l’Ajuntament de Barcelona. El cicle de construcció d’habitatges és lent i cada dia que passa suposarà un retard en el lliurament d’aquests pisos als ciutadans que ho necessiten.
Per a dur a terme la licitació dels concursos dels primers 637 pisos, l’Incasol ha organitzat sessions de treball amb l’Agència de l’Habitatge, el Departament d’Economia, l’Energètica Pública, el Col·legi d’Arquitectes, l’Ajuntament de Barcelona, tècnics especialistes i entitats del tercer sector.
Des del mes d’agost de l’any passat, més de 40 persones han treballat en la redacció del conveni que es va signar al gener, s’ha gestionat la redacció de l’IIES i s’ha modelitzat l’Estudi de Viabilitat Econòmica que ha de garantir una mínima TiR del 2%. Un cop revisades les edificabilitats i gàlibs, així com les condicions particulars del planejament i les ordenances s’han redactat les licitacions.
Els diners hi son, s’aprovessin o no els pressupostos, perquè l’Incasòl finança la construcció de l’habitatge assequible amb l’increment net de recaptació anual del dipòsit de fiances.
El programa dels 1700 pisos de Barcelona és la punta de llança de l’impuls de l’Institut Català del Sòl com a promotora pública de la Generalitat de Catalunya.
Entre l’any 2001 i el 2016, l’Incasòl va lliurar entre 1.000 i 1.500 habitatges a l’any (1.957 l’any 2009), però des de llavors només algun any s’han lliurat una cinquantena de pisos. L’AHC s’ha espavilat com ha pogut comprant pisos a través de l’exercici del tanteig i retracte amb finançament de l’Incasòl, però a aquest ritme, es desclassifiquen més habitatges protegits a l’any que no pas se’n fan de nous. Aquest programa innovador ha motivat que municipis com Gavà ofereixin sòls a l’Incasòl per a construir-hi un altre miler de pisos, en un conveni d’abast similar. Només amb actuacions d’aquesta escala s’arribarà al ritme de producció desitjat dels 10.000 pisos públics anuals. I tot plegat és un model econòmic sostenible, que més enllà de la gestió del 8% de l’Incasòl, no li suposa cap cost al contribuent, perquè la inversió no prové de diners pressupostaris.
L’aturada d’aquest conveni és una enorme oportunitat perduda per a l’Institut Català del Sòl, que és l’instrument de política de sòl i d’habitatge de la Generalitat. Per Llei, una de les principals funcions de l’Incasòl és precisament promoure tant de manera directa com convinguda habitatges públics.
