Exposició a la Galeria H2o | Inauguració dijous 16 de juny de 2022, 18 a 21h
Arquitectura… malgrat Deliri de Nova York
Per una arquitectura ecologitzant que necessitem en temps d’emergència ecològica y social.
Delirious New York, (Rem Koolhaas, 1978) és el llibrebiblia que ha instituït tota la pràctica i la teoria de l’arquitectura contemporània, i ha fonamentat dos dels seus enunciats essencials. El primer és que l’única representació possible de l’arquitectura és a través dels edificis; el segon és que l’arquitecte, l’arquitecte estrella, és l’únic capaç d’organitzar espacialment el món. Per a fonamentar aquestes teories van ser exclosos de la història que el llibre construeix sobre Nova York tots els registres de gènere, les diversitats nacionals, la vida dels cossos diferents, o la dels animals, plantes, microorganismes i altres éssers vius, a més de totes les propostes culturals i polítiques alternatives que a finals del segle passat conformaven la vida cultural de la ciutat, i per tant la cultura del món. Les mateixes exclusions sobre les quals han pivotat, fins a molt recentment, gran part de les pràctiques culturals arquitectòniques i urbanes contemporànies, i ha instituït gran part de l’agenda acadèmica per a la docència de l’arquitectura.
L’exposició es desplega entorn de l’arquitectura ecologitzant, la que fa fer ecologies. Una arquitectura que troba un inici inesperat en el text de Federico G. Lorca, Un poeta en Nueva York (1929): “Perquè volem que es compleixi la voluntat de la terra que dona els seus fruits per a tots”.
L’exposició se suma com a pràctica arquitectònica a aquelles arquitectures que ja no parteixen dels enunciats de DNY, explora altres imatges a través del dissens amb el llibre en si, i força altres llenguatges activant la idea d’allò que és ecologitzant, que fa fer ecologies. Les imatges amb les quals es redefineix l’emblemàtica portada dibuixada per Madelon Vriesendorp són: 1_El món té forma de gallina. 2_Long Island viu a les plantilles de dibuix cremades. 3_El meu cor tindria la forma d’una sabata si a cada poble hi hagués una sirena. 4_La natura és la consagració de la llibertat. 5_Motxilla per a portar l’Ego[1]Deliri. 6_L’origen de la dissidència i la fuga cap a una pràctica ecologitzant. I el vídeo arquitectura… malgrat deliri de Nova York.
José María Torres Nadal Arquitecte amb un doctorat per la ETSA de Barcelona, professor de la mateixa universitat 1978-1997, catedràtic de la Universitat d’Alacant 1997-2017 i actualment és col·laborador honorífic de l’Escola d’Arquitectura Universitat de la República de Montevideo. Ha estat professor convidat en diverses Universitats americanes i europees. La seva obra “Auditori a La Vila Joiosa” va ser seleccionada per a l’exposició “On Site: New Spanish Architecture” al M.O.M.A. de Nova York (2006). Ha publicat el llibre “Arquitecturas TorresNadal: un trabajo”, amb pròleg de Robert Venturi, sobre la seva activitat professional, i “ARQUITECTURA IN-DEPENDIENTE”, el llibre sobre la fundació i experiència docent de l’Escola d’Arquitectura d’Alacant.
Del 16/06/2022 al 08/07/2022
Galeria H2o | Carrer Verdi, 152 | 08012 Barcelona
T 934 151 801
