La dificultat de l’accés a l’habitatge, tant el lloguer assequible i garantit com la compra, segueix augmentant, amb el degoteig de l’expulsió del veïnat
Publicat a l’ARA el 7 de maig de 2025 | Foto: Operaris treballant a la plaça Catalunya al mes d’abril. Pere Tordera
Dos anys després de les eleccions municipals, a l’equador del mandat, es poden establir, amb certesa, les característiques del govern de l’Ajuntament de Barcelona, del PSC en minoria. I la més visible és la de la manca de propostes. Ho expressà irònicament Ignasi Aragay, donant veu a un Oriol Bohigas d’ultratomba (ARA, 23 de desembre de 2024). Dels projectes que no es poden tirar enrere, se’n segueix la inèrcia i s’inaugura el que es va iniciar en els dos mandats dels Comuns; però el que es comunica reiteradament és la ruptura de la continuïtat amb un govern en què van participar.
El desinterès en matèria d’habitatge va quedar palès a l’eliminar la regidoria d’Habitatge i Rehabilitació i establir només un comissionat. Entre el 2015 i el 2023, en la prevenció i atenció de l’emergència habitacional, rehabilitació de barris, compra d’habitatges i convocatòria de concursos per a habitatges nous es va fer un salt qualitatiu en inversió i redistribució. I una de les realitzacions que més admiració ha obtingut arreu, les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, en la seva darrera fase del conveni ESAL, amb cooperatives i entitats socials sense ànim de lucre, ha deixat de rebre impuls.
El més emblemàtic és la tossuda intenció de neutralitzar la norma del 30% d’habitatge assequible en les obres noves i rehabilitacions integrals, un canvi que compta amb complicitats poc ètiques i que és motiu de polarització. Una mesura que, amb variants, funciona a París, Nova York i Vancouver. En realitat s’han aconseguit 150 habitatges amb la norma, encara que no tots construïts, i no 26 com s’ha dit. Mentrestant, la dificultat de l’accés a l’habitatge, tant el lloguer assequible i garantit com la compra, a causa dels rendistes, l’especulació, la gentrificació i el lloguer de temporada, segueix augmentant, amb el degoteig de l’expulsió del veïnat.
Aquesta absència de projectes es manifesta a l’àrea d’Urbanisme i Habitatge, on el mantra dels dos darrers anys és: menys eixos verds, menys arbres, menys participació, prou increment de la protecció del patrimoni i més densitat. A més a més del pastís del Pla Endreça i la cirereta del passeig de Gràcia pista de Fórmula 1.
Pel que fa als arbres a l’espai públic, s’està imposant la tendència funcionarial i simplificadora de menys verd i més paviment; és menys complicat i requereix menys manteniment. Es fa èmfasi en el condicionant d’uns subsols complexos que ja es va veure als eixos verds de Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell; en línia amb la nova versió de les superilles que l’alcalde Jaume Collboni ha aturat, al·legant que farà més interiors d’illa, dels quals no se n’ha vist cap de nou. I es comprovarà aviat a les obres al voltant de l’estació de Sants, on s’han reduït dràsticament els arbres que havien de configurar l’anella verda al voltant de la restaurada plaça dels Països Catalans.
Aquesta política de poca volada demostra prepotència al negar-se a compartir decisions amb les associacions veïnals, estigmatitzades com a enemigues. No agrada gens la participació de la ciutadania, que pot portar problemes i complicacions. Per tant, es menysprea la FAVB, les plataformes veïnals i els moviments ciutadans. I és que aquest Ajuntament, que es pensa autosuficient i saberut, no accepta cap diàleg, suggeriment ni reivindicació.
En definitiva, s’ha tornat a l’Ajuntament gerencial i clientista dels darrers governs del PSC, sense voluntat d’innovació per atendre les persones i fomentar la biodiversitat i la salut. L’horitzó mercantilista és el de no enfrontar-se als interessos dels inversors i de l’aparador turístic, com si no hi hagués nous problemes, com la crisi de l’habitatge, el canvi climàtic o la gestió dels recursos.
Al govern d’Ada Colau companyies com Agbar, diversos lobis i altres agents de poder li van posar més de vint plets, tots arxivats, a més a més de centenars de contenciosos administratius per la seva gestió, subvencions a la societat civil, normes de participació, disciplina de l’habitatge i obres innovadores. En canvi, el govern de Jaume Collboni no rep cap crítica, ja que no ha incomodat cap dels agents que tenen les seves expectatives de negoci sobre la ciutat. I si no innoves no t’arrisques a equivocar-te ni a molestar cap poderós. Una política massa discreta, de tot endreçat, com cal i al seu lloc, amb la qual es perdran moltes oportunitats i que, en comptes d’anar endavant, ens està fent anar enrere.
