En record d’Oriol Bohigas i Guardiola
Una llunyana nit de fa més de 40 anys, a finals dels 80s, en un pis tot emmoquetat de gris al carrer Calvet, ens asseiem en un sofà en angle, també gris i deprimit respecte el nivell de l’entrada.
Hi som diversos arquitectes ‘contestataris’ del darrer dels Petits Congressos, celebrat a Sitges, als quals se’ns ha endossat la seva continuïtat, malgrat el seu estat ja gairebé moribund. Si no recordo malament som: l’Albert Viaplana, l’Helio Piñón, en Josep Emili (Milio) Hernández-Cros i jo; potser també d’altres…
Esperem a en Federico Correa i a l’Oriol Bohigas, aquest darrer, propietari de la casa.
Poc després de començar el pretès diàleg entre dos generacions, l’Albert deixa anar un exabrupte dient: ‘El que vull és donar un cop de massa al cap d’en Bohigas i a la seva cultura!!!’.
Quedem tots estorats i immediatament es dona per acabada la reunió.
Al cap d’uns anys, no gaires, l’Albert esdevé catedràtic de l’ETSAB i acaba projectant la Plaça dels Països Catalans, juntament amb l’Helio, qui també formaria part del comitè de redacció de la revista Arquitecturas BIS, el Milio és nomenat Cap de Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament de Barcelona i, a mi, m’encarreguen el disseny d’una de les tres super-illes de la futura Vil·la Olímpica.
Així era l’Oriol…
