Sembla que no només les cases de maó i ciment són les més resistents a l’hora de construir un habitatge. Materials tan tradicionals com ara la palla, la fusta i el bambú no només poden servir per aixecar edificacions força sòlides, sinó també perquè siguin sostenibles i respectuoses amb el medi ambient.
Publicat el dimecres 2 de setembre de 2015 al diari ARA
Aquest corrent de la construcció ecosostenible, molt en auge en països com Alemanya, aposta per tornar als mètodes tradicionals de construcció de cases. Els antics habitatges, com les masies, s’edificaven amb materials de la zona i tenint en compte detalls com l’orientació respecte al sol, les obertures per canalitzar l’aire o la humitat de l’ambient. Però durant molts anys la realitat de la majoria de construccions de nova planta ha sigut força diferent. Sobretot a les grans ciutats, on els edificis s’han construït sobre terrenys poc apropiats o amb materials nocius per a la salut, com l’amiant, el PCB o diferents tipus de formigó radioactius.
El corrent de la bioconstrucció, que comença a entrar a pas lent però segur al nostre mercat, consisteix a fer habitatges i edificis que siguin sostenibles i biosaludables a partir d’aquests materials naturals com la terra, la fusta, el bambú, l’adob i la palla. És important tenir en compte que, en l’àmbit de la bioconstrucció, no és el mateix la construcció ecològica que la construcció sostenible. “Mentre que en l’ecològica es requereix que tots els elements siguin naturals i integrats en la natura -explica Jordi Moreno, enginyer d’edificació d’Ecospai- en la construcció sostenible es busca més optimitzar recursos i que la casa sigui eficient energèticament al llarg del temps, encara que no tots els seus materials siguin cent per cent naturals”.
Segons explica l’enginyer, en les edificacions del futur “es buscarà més la sostenibilitat que no pas l’ecologisme pur”.
Hi ha dos requisits bàsics perquè a un habitatge se li pugui donar el certificat internacional de Passivhaus, o casa passiva, en alemany: ecològica i de baix rendiment. Aquest tipus de construccions compten amb un gran aïllament tèrmic, un estricte control de les infiltracions i una rigorosa qualitat de l’aire interior. A més, les cases passives aprofiten tots els recursos naturals, com l’energia del sol, per millorar la climatització i reduir el consum energètic fins a un 70% més que les construccions convencionals.
Ricard Balañá, arquitecte tècnic de House Habitat – Grup Kuusamo, explica com aquest tipus d’edificacions tenen uns costos molt controlats, d’uns 1.200 euros el metre quadrat, i una gran rapidesa en la construcció: “Com que són edificacions que s’enllesteixen en tot just sis mesos, la mà d’obra es redueix considerablement”.
A l’hora d’escollir materials adequats, els bioconstructors es decanten per la fusta com a element bàsic. Un material que, combinat amb la palla, permet fer construccions de diversos pisos de forma completament ecològica. La calç també és un element natural molt utilitzat pels nostres avantpassats, sobretot per al tractament d’humitats i condicionaments tèrmics naturals. Un altre element indispensable de la construcció bio és el bambú. Com que és més barat i ecològic, alhora que dur i flexible, s’ha erigit com un substitut ideal de la fusta.
Segons explica Mariola Alsina, dissenyadora de projectes ecoturístics d’Ecolab Cannova, cada vegada més turistes aposten per les anomenades smart destinations (destinacions intel·ligents). Aquest concepte implica, entre altres factors, “buscar allotjaments que siguin en edificis ecològics i en entorns saludables”. Precisament la construcció d’aquest tipus d’emplaçaments ecològics és un dels puntals de negoci dels bioconstructors, “a part de tenir molta clientela que prové del món neorural”, explica Alsina.
Però què passa amb totes les persones que són conscients que no viuen en un habitatge biosaludable però que tampoc tenen pressupost per fer reformes? Alsina recomana que, com a mínim, es canviï la pintura “per una que sigui cent per cent natural i s’instal·li un interruptor ecològic que a la nit desconnecti tots els corrents electromagnètics de la casa”.
També hi ha persones que, tot i que no poden construir-se una llar ecològica i sostenible, opten per adquirir el que es coneix com a doms geodèsics. La idea d’aquestes cases en forma de mitja esfera ja es va patentar als anys cinquanta als Estats Units i s’estan popularitzant com a zones annexes a un edifici o habitatge. Són espais ideals per posar-hi un estudi, un taller o una sala de jocs, entre altres opcions. Això sí, els més entusiastes han arribat a ajuntar diferents doms per aconseguir cases de grans dimensions. Agustí Galiana, director de l’empresa Domosfera, que va participar en l’última edició de la Fira Biocultura de Barcelona al maig, explica com els doms, que es fan a partir d’una base de fusta i bambú, “són molt fàcils de construir i transportar, econòmics, rendibles i eficients energèticament”.
Sigui com sigui, els bioconstructors necessiten formació específica, cada cop més sol·licitada, segons l’Associació per a la Formació en Bioconstrucció i Sostenibilitat. Aquesta entitat té com a funció proporcionar formació professional als arquitectes, enginyers o constructors que vulguin especialitzar-se en aquest sector.
Un altre dels puntals de la formació en bioconstrucció en l’àmbit estatal és l’Institut Espanyol de Baubiologie, nom que en alemany vol dir bioconstrucció. Aquest institut ofereix de manera pionera el màster online en bioconstrucció, de dos anys de durada i que ja va cap a la tretzena edició. “El perill de tot aquest boom -explica Toni Escuder, alumne del màster- és que al final tothom s’adjudiqui l’etiqueta de bioconstrucció per fer negoci”.
La construcció bio formarà part dels nostres futurs habitatges. Ara només queda esperar per saber quin dels tres porquets germans del conte tenia més raó.
