Les obres premiades ja no celebren tant la construcció de nous objectes fastuosos i autònoms com la capacitat de transformar els existents amb llenguatges moderns i mirades a llarg termini
Publicat a El Núvol el 20 de juny de 2026 | Albert Nogueras | Foto: Recircular l’Eixample, d’Addenda Architects i Flexo Arquitectura | José Hevia
Els projectes Recircular L’Eixample i Infinito Delicias comparteixen el Premi FAD d’Arquitectura en una edició marcada per la rehabilitació, la reutilització i una nova manera d’entendre la relació entre arquitectura, comunitat i medi ambient.
El passat 17 de juny, el Disseny Hub Barcelona va acollir una nova edició dels Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme, un dels actes més destacats de l’any arquitectònic i, enguany, també una de les cites rellevants de la programació de la Capital Mundial de l’Arquitectura Barcelona 2026. En la seva 68a edició, els guardons van reunir al DHub arquitectes, urbanistes, paisatgistes, investigadors i estudiants per reconèixer les obres més destacades construïdes durant l’últim any a la Península Ibèrica.
La gala, conduïda un any més per Òscar Dalmau i acompanyada per les intervencions musicals de Bru Ferri, va tenir lloc en un escenari especialment simbòlic. El mateix DHub és una obra de MBM i d’Oriol Bohigas, de qui l’any vinent es commemorarà el centenari del seu naixement. Dalmau va aprofitar aquesta coincidència per recordar la figura d’un dels arquitectes més influents de la Barcelona contemporània i un dels principals responsables de la transformació urbana de la ciutat.
L’encarregat d’obrir la cerimònia va ser el president del FAD, Marc Aureli Santos, que va establir un paral·lelisme entre els Premis FAD i L’Arca Russa, la cèlebre pel·lícula d’Aleksandr Sokúrov rodada en un únic pla seqüència. Si el film recorre tres segles d’història russa sense interrupcions, els FAD han anat construint durant gairebé set dècades un relat continu sobre l’arquitectura contemporània, sostingut per generacions successives de professionals i per una exigència crítica que els ha convertit en un dels principals observatoris de la disciplina.
La presència institucional, en un any tan assenyalat per a l’arquitectura i Barcelona, també va tenir un pes destacat durant la vetllada. Elisabet Cirici, directora general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat, va reivindicar els FAD com una referència internacional i va defensar l’arquitectura com una eina de transformació social i cultural. Per la seva banda, Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona, va posar l’accent en el llegat arquitectònic de la ciutat i en el paper que haurà d’assumir la futura Casa de l’Arquitectura, que s’ubicarà a l’antiga seu de Gustavo Gili i que haurà de convertir-se en un espai permanent per explicar les transformacions urbanes de Barcelona.
Més enllà dels projectes premiats, la gala va deixar una impressió compartida entre jurats i assistents: la consolidació d’una manera de fer arquitectura profundament marcada per la circularitat, la reutilització, la rehabilitació i l’adaptació de les preexistències. Si durant la darrera dècada la crisi econòmica i l’emergència climàtica van impulsar una arquitectura més continguda i conscient dels recursos, avui aquestes preocupacions semblen haver deixat de ser excepcionals per convertir-se en una condició de partida. Ho va resumir amb encert Carme Ribas, membre del jurat presidit per Margarita Jover, quan va recordar que allò que fa uns anys es percebia com una resposta explícita a diverses crisis, avui forma part intrínseca de la manera de projectar.
Arquitectura: dues formes d’entendre la transformació
Aquesta lectura es va fer especialment evident en la decisió del jurat d’atorgar ex aequo el Premi FAD d’Arquitectura a Recircular L’Eixample, de Flexo Arquitectura i Addenda Architects, i a Infinito Delicias, d’Husos Arquitecturas i elii.
Recircular L’Eixample actua sobre una illa de l’Eixample barceloní reorganitzant-ne els espais i els usos per generar noves relacions entre equipaments, espai públic i activitat comunitària. El projecte destaca per la seva capacitat de treballar sobre una estructura urbana consolidada i extreure’n noves possibilitats, obrint passatges, millorant connexions i fent emergir una dimensió col·lectiva latent.
En recollir el premi, José Zabala, d’Addenda Architects, va voler destacar precisament el paper de l’administració pública a l’hora d’impulsar concursos que formulen preguntes pertinents sobre la ciutat contemporània. Un reconeixement implícit al valor dels processos públics com a motor d’innovació arquitectònica.
Si Recircular L’Eixample treballa sobre les relacions urbanes, Infinito Delicias ho fa sobre les relacions ecològiques. El projecte transforma una antiga construcció industrial madrilenya en un equipament on vegetació, biodiversitat, confort climàtic i activitat humana conviuen en una mateixa estructura. El jurat va destacar una arquitectura en què la consciència ambiental no apareix com un complement, sinó com el principi rector de totes les decisions.
Un dels membre de l’equip va aprofitar el seu discurs per reivindicar la importància del “com” per damunt del “què”. Van defensar una arquitectura més atenta a les comunitats i als processos socials i van alertar de la necessitat d’afrontar simultàniament la crisi climàtica i la crisi democràtica. També van reivindicar la immigració com una aportació imprescindible no només en l’àmbit laboral, sinó també en el del coneixement i la producció cultural.
Interiorisme: una casa que desafia les convencions domèstiques
El Premi FAD d’Interiorisme va recaure en la reforma d’un habitatge al carrer Argumosa de Madrid, obra de MAIO. El projecte transforma un interior convencional en una seqüència contínua d’espais articulats per peces corbes de fusta que actuen simultàniament com a estructura, mobiliari i separació.
L’habitatge construeix una experiència espacial sorprenent a partir de recursos aparentment senzills. Les portes-mirall, els recorreguts diagonals i la desaparició dels límits convencionals entre estances converteixen l’interior en un paisatge domèstic fluid i canviant. Una intervenció que demostra com l’escala més petita de l’arquitectura continua sent un terreny privilegiat per a l’experimentació i demostra com el talent arquitectònic pot fer del pis més vulgar una escenografia vital d’altíssim valor i originalitat.
Paisatge: Glòries i la ciutat dels humans i dels altres
En la categoria de Ciutat i Paisatge, el jurat va distingir la segona fase de la Canòpia Urbana del Parc de les Glòries, desenvolupada per Agence Ter, ACPA i Meta Engineering. Després de tretze anys de treball, els responsables d’Agence Ter van reivindicar la importància que aquest projecte ha tingut dins la seva trajectòria professional. La transformació de l’antiga plaça infraestructural en un parc metropolità posa l’accent en els fluxos ecològics, la biodiversitat i la recuperació de l’espai públic per als vianants en un dels punts neuràlgics més malaguanyats de la història urbana de Barcelona.
Els seus autors van defensar una ciutat capaç de donar cabuda tant als humans com a les altres espècies que comparteixen l’entorn urbà. Una idea que cada vegada apareix amb més força en l’urbanisme contemporani i que Glòries converteix en realitat construïda.
Efímers: l’arquitectura com a laboratori
La instal·lació Limina, desenvolupada pels estudis Garbizu Collar i KRI per a Chillida Leku, va obtenir el Premi FAD d’Intervencions Efímeres. La proposta dialoga amb el treball de l’artista Koen Vanmechelen i construeix una reflexió sobre les relacions entre espècies, natura i cultura. Mitjançant estructures lleugeres de tubs galvanitzats i malles metàl·liques, la intervenció abandona la neutralitat habitual dels dispositius expositius i es converteix en una part activa del relat.
En recollir el premi, Gonzalo Peña va reivindicar les intervencions efímeres com a espais d’assaig i experimentació. Projectes capaços de provar idees amb una inversió limitada i d’actuar com a prototips escalables per a futures actuacions de major abast.
Re-FAD: donar una segona vida al patrimoni
El Premi Re-FAD va distingir la rehabilitació de L’Anònima Manresana, obra de Meritxell Inaraja. La intervenció transforma un conjunt industrial del segle XIX incorporant estratègies passives de climatització i eficiència energètica sense renunciar a la memòria del lloc. Galeries climàtiques, patis interiors i noves perforacions estableixen relacions renovades entre interior i exterior mentre reforcen les condicions ambientals de l’edifici. La proposta té la virtut de convertir una construcció fabril convencional en un artefacte contemporani on les preexistències i els nous elements dialoguen amb una tensió vibrant.
Inaraja va aprofitar la cerimònia per reclamar una aproximació al patrimoni com una realitat viva que cal reactivar, millorar i adaptar a nous usos i arquitectures. Una declaració que podria servir per resumir bona part de les obres destacades de l’edició d’enguany.
Internacional i pensament: arquitectura i cultura crítica
El Premi FAD Internacional va recaure en Abby Kortrijk, a Bèlgica, del despatx barceloní Barozzi Veiga i Tab Architects. El jurat va valorar especialment la precisió amb què el projecte intervé sobre una estructura existent, intensificant-ne la identitat sense imposar-s’hi. Una obra que combina serenitat i abstracció amb un volum rotund i alhora discret que fa de catalitzador entre diferents edificacions preexistents.
Per la seva banda, el Premi FAD de Pensament i Crítica va distingir ex aequo Flotando en litio, de Marina Otero, i Hacia la ecomorfología. Entre la utopía y la realidad, d’Anna Bofill. Les coincidències entre les dues autores resulta especialment significatives tot i que poc aparents. Separades per diverses generacions, comparteixen una mirada crítica sobre les relacions entre territori, recursos, societat i arquitectura. Anna Bofill no va poder assistir a la cerimònia, però la seva editora va explicar emocionada que l’autora estaria “pletòrica” en saber que un text escrit fa més de cinquanta anys continua dialogant amb els debats contemporanis.
Habitàcola: les noves generacions
La gala també va acollir el lliurament dels Premis Habitàcola, el concurs adreçat a estudiants que enguany plantejava una reflexió sobre la relació entre ciutat, infraestructures i espai natural a través dels espais de guaita. El projecte guanyador va ser (DES)BORDE, de Sara Gómez Montolio (ESDI), reconegut per la seva capacitat de relacionar l’escala territorial amb el detall constructiu i la materialitat local. El Premi al Centre Educatiu va recaure en l’Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid (ETSAM), destacada per la qualitat global de les propostes presentades.
Al final de la nit, l’analogia de Marc Aureli Santos tornava a adquirir sentit. Si els FAD són realment aquest llarg pla seqüència sobre l’arquitectura dels darrers setanta anys, l’edició de 2026 sembla assenyalar amb claredat cap on es dirigeix el relat. Les obres premiades ja no celebren tant la construcció de nous objectes fastuosos i autònoms com la capacitat de transformar els existents amb llenguatges moderns i mirades a llarg termini. Una arquitectura menys preocupada per començar de zero i més interessada a continuar, reinterpretar i ampliar allò que ja tenim des de la responsabilitat del servei comunitari.
