El ple de l’Ajuntament de Barcelona aprova reconstruir l’edifici enderrocat de les instal·lacions de tir amb arc
Publicat el 17 de juny de 2026 a l’ARA | Antoni Ribas Tur | Foto: Les peces de formigó del pavelló enderrocat de les instal·lacions de tir amb arc
Les instal·lacions de tir amb arc dels Jocs Olímpics de Barcelona, d’Enric Miralles i Carme Pinós, són una de les obres més icòniques de l’arquitectura catalana de les últimes dècades. Alhora, també és un cas paradigmàtic del camí pendent perquè les administracions valorin plenament l’arquitectura contemporània i, si escau, patrimonialitzar-la. Arran de l’ensorrament que es va produir al Carmel el 2005, l’empresa pública GISA va enderrocar el 2008 un dels dos pavellons de l’edifici, el de competició, durant les obres per fer un nou túnel de maniobres de la L5 del metro, amb el compromís de reconstruir-lo. Un compromís, fins ara, incomplert. Però ara la solució podria venir per la via municipal: el ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar ahir, amb l’abstenció del PSC i la resta de vots favorables, una proposta de BComú per rehabilitar els vestidors i el bar dels camps de futbol i rugbi de la Teixonera i integra-hi l’edifici de competició del tir, les peces del qual estan abandonades en un solar pròxim des de fa disset anys.
La proposta s’ha aprovat més per la part dels serveis que per l’arquitectònica: Comuns assenyala que la institució que gestiona les instal·lacions, la Fundació Marcet, no presenta cap balanç des del 2019 i acumula sancions de 32.000 euros per infraccions greus, incloent-hi presència de rates, i el Síndic de Greuges ha conclòs dues vegades que s’ha vulnerat el dret a practicar l’esport en condicions òptimes. Actualment, “més de 1.700 usuaris continuen sense aigua calenta, amb grades tancades per risc estructural i sense espai de trobada”, diuen els comuns. Davant aquesta situació, el govern municipal segueix sense intervenir més enllà d’imposar “sancions lleus”, lamenten.
L’abstenció del PSC
Després d’escoltar la proposta, la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, del PSC, va retreure als comuns que no intervinguessin durant els vuit anys que van governar, i va reconèixer que els edificis formen part “del millor llegat arquitectònic de la ciutat”. Però tot seguit va fer una crida al rigor: “Hi ha condicionants tècnics i de gestió que no són menors i que cal entomar. Parlem de qui ha d’assumir el projecte, de com es resolen les legítimes consideracions sobre autoria, de quin ús concret han de tenir aquests espais, de quin model de gestió n’ha de garantir el bon funcionament. A més a més, hi ha una realitat urbanística prèvia que cal tenir en compte”, va dir Bonet.
Tal com estava previst en l’acord per desmuntar l’edifici, Carme Pinós va lliurar el projecte de reconstrucció, amb un pressupost actual de 3,7 milions d’euros. Però pocs anys després els fets van fer un gir inesperat: el 2013 GISA va convocar un concurs, que va guanyar el despatx del desaparegut Moisés Gallego, per construir uns vestidors que ocupen el lloc de l’antic pavelló. Aquest projecte estava vinculat a un conveni després de l’aprovació del Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana del 2015, que definia tres fases de desenvolupament. “Només se’n va executar la primera. Per tant, partim d’una actuació incompleta que, a més, ha modificat els límits de la concessió i condiciona qualsevol intervenció futura. Això ens obliga a abordar el conjunt de la instal·lació amb una mirada global, no fragmentada”, va explicar Bonet.
