L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) impulsa projectes territorials que combinen sostenibilitat, cohesió social i qualitat arquitectònica per adaptar el territori metropolità als reptes climàtics, socials i urbans, amb actuacions que van de l’habitatge públic a la renaturalització d’espais fluvials, passant pel disseny, transformació i desenvolupament d’espai públic.
Publicat a l’ARA el de 9 juliol de 2026 | Foto: Els projectes territorials de l’AMB combinen sostenibilitat, cohesió social, qualitat arquitectònica i integració urbana EVA PAREY
Noves promocions d’habitatge públic i carrers més verds, accessibles i pensats per als vianants. També equipaments que recuperen patrimoni i reconnecten barris. Al voltant del Llobregat i del Besòs, espais fluvials que es renaturalitzen per guanyar biodiversitat i resiliència. Aquestes són algunes de les actuacions amb què l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) està dibuixant la metròpolis que ve: una xarxa de projectes que no només construeixen o rehabiliten, sinó que adapten el territori a un context urbà cada cop més exigent.
* Els quatre eixos dels projectes territorials metropolitans són la sostenibilitat, la qualitat arquitectònica, la cohesió social i el paisatge
La mirada que connecta totes aquestes intervencions és compartida. Els projectes territorials de l’AMB combinen sostenibilitat, cohesió social, qualitat arquitectònica i integració urbana per transformar l’habitatge, l’espai públic i el paisatge metropolità. Des de les noves promocions de l’IMPSOL fins a la renaturalització d’espais fluvials, passant per la remodelació de carrers, la construcció d’equipaments i la recuperació d’edificis patrimonials, el model metropolità busca fer més habitable, resilient i cohesionada una realitat urbana cada cop més complexa.
Font: AMB / Gràfic: ARA
El gran repte climàtic
La sostenibilitat és un dels pals de paller de l’estratègia de l’AMB a l’hora de planificar cap on ha d’anar el territori metropolità. En les actuacions que impulsa l’ens, aquest criteri apareix des del primer moment: en la concepció del projecte, en el disseny, en l’execució de l’obra i també en el futur manteniment dels edificis i dels espais públics. L’objectiu és reduir l’impacte ambiental de les intervencions i, alhora, preparar el territori metropolità per conviure millor amb els efectes del canvi climàtic, com l’augment de les temperatures, la manca d’aigua o els episodis meteorològics extrems.
* L’AMB També posa l’accent en la salut de la ciutadania, amb espais verds accessibles, menys efecte d’illa de calor i més mobilitat sostenible
Aquest plantejament es concreta en el Protocol de sostenibilitat de projectes i obres de l’AMB i l’IMPSOL, una guia que recull 19 criteris ambientals per limitar la demanda i el consum energètics, reduir les emissions de CO2, fomentar les energies renovables, reduir la demanda hídrica, promoure la reutilització de l’aigua, afavorir la biodiversitat i impulsar l’economia circular. També posa l’accent en la salut de la ciutadania, amb espais verds accessibles, menys efecte d’illa de calor i més mobilitat sostenible.
En l’àmbit de l’habitatge públic, aquesta mirada es tradueix en edificis pensats per consumir menys i oferir més confort, amb estratègies d’arquitectura passiva com atris, galeries bioclimàtiques, ventilació creuada i espais intermedis. En l’espai públic i els equipaments, pren forma amb carrers més verds i accessibles, cobertes enjardinades, reaprofitament d’aigües pluvials, plaques fotovoltaiques o infraestructures més resistents davant els temporals. I als espais fluvials, es desplega a través de projectes de renaturalització que busquen reforçar la biodiversitat, la resiliència i la connexió entre ciutat i natura.
Com serà l’habitatge i l’espai públic?
Els projectes territorials de l’AMB també parteixen d’una idea de fons: l’habitatge, els equipaments i l’espai públic no són només peces físiques del territori, sinó infraestructures socials permanents. En el cas de l’habitatge públic, el model de l’AMB-IMPSOL incorpora una innovació tipològica pensada per donar resposta a noves maneres d’habitar. Els pisos es projecten amb espais més flexibles, inclusius i desjerarquitzats: s’eliminen passadissos, les estances tenen dimensions similars i poden adaptar-se a diferents usos al llarg del temps, i espais com la cuina o la bugaderia guanyen qualitat i centralitat. A més, algunes promocions exploren fórmules com els clústers habitacionals, amb unitats privatives que comparteixen sala d’estar, cuina o espais de socialització, i reforcen els espais comunitaris com a extensions de l’habitatge privat.
* Els projectes territorials de l’AMB també parteixen d’una idea de fons: l’habitatge, els equipaments i l’espai públic no són només peces físiques del territori, sinó infraestructures socials permanents
Aquesta innovació no acaba quan es lliuren les claus. El monitoratge d’alguns habitatges permet recollir dades sobre temperatura interior i exterior, humitat, nivells de CO2 o hàbits de ventilació, i convertir-les en aprenentatge per als usuaris i per a futures promocions. Segons l’AMB, un ús de l’habitatge d’acord amb els paràmetres previstos en el disseny pot comportar fins a quatre graus més de temperatura interior a l’hivern i quatre graus menys a l’estiu. Per això, el model també incorpora manuals d’ús, reunions i visites de seguiment, amb la voluntat d’acompanyar les persones residents, reforçar el sentiment de comunitat i entendre l’habitatge com un equipament de ciutat, pensat per perdurar i adaptar-se als canvis socials i climàtics.
La mateixa lògica s’estén als equipaments i a l’espai públic. La rehabilitació de l’antiga masia de Can Maragall, a Cornellà de Llobregat, vol recuperar un edifici patrimonial i obrir-lo a la ciutadania, integrant-lo de nou en la plaça i en la vida urbana del seu entorn. A l’Hospitalet de Llobregat, les naus de Can Trinxet es transformaran en una nova oficina d’atenció ciutadana i en la seu de la Regidoria del Districte III, amb una plaça d’accés concebuda com a refugi climàtic. També el futur Poliesportiu Riu Sec, a Cerdanyola del Vallès, o la remodelació de l’avinguda d’Alfons XIII, a Badalona, responen a aquesta idea: equipaments i carrers pensats per connectar millor els barris, guanyar espai públic de qualitat i reforçar la vida quotidiana.
Arquitectura que relliga el territori
La qualitat arquitectònica és el fil que cus aquestes actuacions. Tant la infraestructura verda metropolitana (els espais oberts que connecten Collserola, els parcs, els rius i les platges) com la infraestructura social (els habitatges públics, els equipaments i l’espai públic) comparteixen una mateixa voluntat: fer que cada projecte s’integri millor en el seu entorn, generi identitat i contribueixi a una metròpolis més habitable.
En l’espai públic, aquesta mirada es concreta en actuacions que busquen naturalitzar, relligar i recuperar els valors existents de cada lloc. Transformar carrers, places i parcs, o rehabilitar edificis i equipaments, no vol dir només millorar-ne l’ús, sinó també reforçar la continuïtat urbana, dignificar els espais quotidians i posar en valor els atributs ambientals, socials i patrimonials del territori.
Els projectes territorials de l’AMB combinen sostenibilitat, cohesió social, qualitat arquitectònica i integració urbana
