Al Pavelló Mies van der Rohe, del 19 de novembre al 10 de desembre de 2020
La Fundació Mies van der Rohe presenta al Pavelló Mies van der Rohe, del 19 de novembre al 10 de desembre de 2020, els resultats de la residència artística que l’arquitecte Ben Weir ha fet a la Casa Vilaró (1928-30 arq. Sixte Illescas) dins el programa Artists in Architecture. Reactivant cases modernes europees coordinat a Barcelona per l’arquitecta Ariadna Perich (AxA).
Aquest programa europeu, impulsat conjuntament amb BOZAR i la Universitat de Nàpols Frederic II i amb el suport de la Comissió Europea – Creative Europe, va convidar a sis artistes a sis cases singulars d’Europa amb la finalitat de dinamitzar-les, estimular el debat sobre el valor patrimonial de l’arquitectura domèstica i evitar que el pas del temps acabi convertint en relíquies projectes que en un inici van ser pioners. En el cas de Barcelona, es va fer a la Casa Vilaró, una obra racionalista de l’arquitecte Sixte Illescas on Ben Weir va viure durant uns dies, es va documentar i va pensar sobre la manera en què aquestes peces de patrimoni recorren el pas del temps en el difícil equilibri entre mantenir-se intactes i conservades com si fossin una peça de museu, i per altra banda adaptar-se als requeriments dels nous usos que les circumstàncies demanen.
‘És important que es pensi, es parli i s’actuï per protegir el patrimoni modern, el que més ha inspirat a les actuals generacions d’artistes i arquitectes però el més fràgil a causa del desconeixement que en té el gran públic’ ens recorda Anna Ramos, directora de la Fundació Mies van der Rohe.
Ben Weir, entre el paper d’investigador, d’intèrpret i de traductor, ofereix a aquesta casa una vida alternativa conceptualitzant-la en un projecte artístic i plasma els fragments de les alteracions que s’han fet a la Casa Vilaró en maquetes a escala 1:10.
Aquestes peces s’instal·len ara al Pavelló Mies van der Rohe, juntament amb la projecció d’una entrevista a l’autor i un diari editat per Ariadna Perich que documenta les reflexions a què ha portat el projecte amb imatges, un assaig de Ben Weir i altres textos.
Amb la visita a la instal·lació, els visitants es podran endur gratuïtament un exemplar d’aquesta publicació en format de diari.
La proposta de Ben Weir va ser seleccionada entre projectes que van sol·licitar participar al programa Artists in Architecture. Reactivant cases modernes europees. Per la residència artística a la Casa Vilaró, la Fundació Mies van der Rohe va comptar amb un jurat d’experts format per Teresa Grandas, conservadora d’exposicions al MACBA, Lluís Nacenta, director d’Hangar, centre de producció, recerca i arts visuals, Rebeca Franquesa representant de la propietat de la Casa Vilaró i Ariadna Perich, coordinadora del projecte Artists in Architecture a la Fundació Mies van der Rohe. Aquest jurat va escollir l’artista i arquitecte Ben Weir, resident a Belfast, pel seu interès específic i actitud crítica al voltant del patrimoni arquitectònic modern, visible en diferents projectes realitzats que han generat una interessant producció artística.
SOBRE BEN WEIR
Ben Weir és artista i arquitecte per la University of Ulster Belfast i la Glasgow School of Art. Recentment ha completat una estada postacadèmica a la “Jan Van Eyck Academie” de Maastricht. Weir opera dins la disciplina arquitectònica però escapant creativament de les formes establertes i habituals d’aquesta pràctica, amb la intenció d’obrir el debat sobre diversos temes vinculats amb l’arquitectura. El seu treball surt, en part, de la frustració, la desil·lusió, la indignació i la ràbia. Apareix com a reacció de protesta en contra de l’equivocada actitud dels grans promotors privats i entitats municipals en vers el patrimoni construït, així com l’augment de la privatització de l’espai públic, el qual va minimitzant la percepció col·lectiva sobre el que ha de ser una ciutat compartida. El seu treball però, és inherentment optimista. A través del dibuix, l’escriptura i la construcció d’estructures espaials, Weir combina ficció, humor, crítica i opinió d’una manera intuïtiva per discutir i indagar sobre caràcter de la ciutat contemporània. Així és, segons diu ell, en molts casos la seva ciutat natal, Belfast: postindustrial, postconflicte, engolida per operacions de transformació urbanes neoliberals i lucratives, amb una creixent pèrdua de patrimoni arquitectònic i plantejament erroni i trencat. Tot disseccionant, re- presentant i interrogant l’artefacte urbà, sovint amb processos additius i de superposició, Weir aconsegueix portar la discussió cap a temes més generals de sistemes de valor, autoritat, participació, presa de decisions i responsabilitat.
SOBRE EL PAVELLÓ
El Pavelló Alemany de Barcelona va ser dissenyat per Lilly Reich i Ludwig Mies van der Rohe com a pavelló d’Alemanya per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 que es bastí a Montjuïc. Aquesta obra simbòlica del Moviment Modern, ha estat estudiada i interpretada exhaustivament i ha inspirat l’obra de diverses generacions d’arquitectes. Construït amb vidre, acer i diferents classes de marbre, el Pavelló es va concebre per allotjar la recepció oficial presidida pel rei Alfons XIII al costat de les autoritats alemanyes.
Un cop passada la clausura de l’Exposició, el Pavelló va ser desmuntat el 1930. Amb el temps va esdevenir un referent clau tant en la trajectòria de Mies van der Rohe com per al conjunt de l’arquitectura del segle XX. La significació i el reconeixement del Pavelló van fer pensar en la seva possible reconstrucció.
El 1980, Oriol Bohigas va impulsar aquesta iniciativa des de la Delegació d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, i Ignasi de Solà-Morales, Cristian Cirici i Fernando Ramos van ser els arquitectes designats per a la recerca, el disseny i la direcció de la reconstrucció del Pavelló. Les obres es van iniciar el 1983 i el nou edifici es va inaugurar el 1986 en el seu emplaçament original.
La Fundació Mies van der Rohe va ser creada el 1983 per l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu inicial de portar a terme la reconstrucció del Pavelló Alemany. A més de conservar i difondre el coneixement del Pavelló Mies van der Rohe, la Fundació impulsa el debat i la sensibilització sobre temes d’arquitectura i urbanisme contemporanis.
Foto: José Hevia
