Arrel de la inauguració al MACBA de l’exposició Grup R: Motor de Modernitat us adjuntem un recull amb els diferents artícles publicats.A raís de la inauguración en el MACBA de la exposición Grup R: Motor de Modernidadt adjuntamos un recopilatorio de los diferentes artículos publicados.
Publicat el 5 de febrer de 2014 a l’ABC
El MACBA reivindica el esplendor de la arquitectura catalana de los 50 | ABC
Arquitectos, ilustradores y fotógrafos como Oriol Bohigas, José Antonio Coderch, Josep Maria Sostres, Antonio Moragas, Joan Josep Tharrats y Francesc Català-Roca toman al asalto a partir de hoy el Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona (MACBA) para recrear las tensiones entre modernidad y vanguardia que atenazaron la cultura catalana en la segunda mitad del siglo XX y reivindicar el papel capital del llamado «Grupo R» en el desarrollo internacional de la arquitectura catalana en los años cincuenta.
Publicat el 5 de febrer de 2014 a El País
Arquitectos con ‘R’ de modernos | José Ángel Montañés
No construyeron nada juntos, pero, tras organizar cuatro exposiciones, impartir conferencias y publicar artículos donde explicaban sus trabajos, el Grup R de arquitectura se convirtió, a partir de 1950, en la llama viva de la modernidad de la arquitectura catalana. Frente a la arquitectura oficial empeñada en buscar un estilo para el imperio a imitación del Tercer Reich alemán basada en el clasicismo, el Grup R se abrió a Europa en busca de aire fresco, en una época gris en la que la información era escasa.
Publicat el 5 de febrer de 2014 a La Vanguardia
Modernos pese a Franco | Llàtzer Moix
Bohigas y Moragas y, a su alrededor, Barba, Sostres, Pratmarsó, Martorell y Ribas Piera. Esta histórica foto de Català-Roca resume lo que fue el Grup R: una asociación de profesionales, formalizada en 1951, que reivindicó el legado del racionalismo del Gatcpac, frente al monumentalismo franquista, y recuperó la senda de la modernidad arquitectónica. Pero esa foto tuvo un antes y un después: diez años por delante que fueron los de la más inmediata posguerra, en los que pervivió una modernidad…
Publicat el 5 de febrer de 2014 al Diari ARA
L’arquitectura que va burlar el franquisme | Antoni Ribas Tur
La Guerra Civil i el franquisme van acabar amb l’afany dels arquitectes del Gatpac de construir habitatges salubres i confortables per a les classes populars. Després de la guerra, la Casa Bloc va quedar inacabada i els seus no van poder continuar la feina: Josep Lluís Sert es va exiliar, Josep Torres Clavé va morir al front i Joan Baptista Subirana va ser depurat. L’expedient amb què les autoritats franquistes el van inhabilitar es pot veure a partir d’avui al Macba dins l’exposició Motor de modernitat.
Publicat el 5 de febrer de 2014 a El Punt Avui
Els arquitectes que van vindicar Gaudí | Jaume Vidal
Bona coincidència a Barcelona: l’exposició sobre Le Corbusier al Caixafòrum i la dedicada als racionalistes del Grup R al Macba. Aquest col·lectiu d’arquitectes van ser hereus directes de l’arquitecte suís, del grup del GATCPAC i de Josep Lluís Sert, que abans de la Guerra Civil van promoure un tipus d’arquitectura funcional, moderna i amb vocació social. El Grup R, en certa manera, va ser l’equivalent en arquitectura al que Dau al Set va representar en l’art: la recuperació d’unes avantguardes que la dictadura havia esborronat. Els arquitectes racionalistes dels anys cinquanta, de línies rectes, van ser els que van reivindicar, paradoxalment, la fortalesa i l’exuberància de l’obra de Gaudí, que, no ho oblidem, va tenir molt de rebuig a la seva època.
Publicado el 5 de febrero de 2014 en el ABC
El MACBA reivindica el esplendor de la arquitectura catalana de los 50 | ABC
Arquitectos, ilustradores y fotógrafos como Oriol Bohigas, José Antonio Coderch, Josep Maria Sostres, Antonio Moragas, Joan Josep Tharrats y Francesc Català-Roca toman al asalto a partir de hoy el Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona (MACBA) para recrear las tensiones entre modernidad y vanguardia que atenazaron la cultura catalana en la segunda mitad del siglo XX y reivindicar el papel capital del llamado «Grupo R» en el desarrollo internacional de la arquitectura catalana en los años cincuenta.
Publicado el 5 de febrero de 2014 en El País
Arquitectos con ‘R’ de modernos | José Ángel Montañés
No construyeron nada juntos, pero, tras organizar cuatro exposiciones, impartir conferencias y publicar artículos donde explicaban sus trabajos, el Grup R de arquitectura se convirtió, a partir de 1950, en la llama viva de la modernidad de la arquitectura catalana. Frente a la arquitectura oficial empeñada en buscar un estilo para el imperio a imitación del Tercer Reich alemán basada en el clasicismo, el Grup R se abrió a Europa en busca de aire fresco, en una época gris en la que la información era escasa.
Publicado el 5 de febrero de 2014 en La Vanguardia
Modernos pese a Franco | Llàtzer Moix
Bohigas y Moragas y, a su alrededor, Barba, Sostres, Pratmarsó, Martorell y Ribas Piera. Esta histórica foto de Català-Roca resume lo que fue el Grup R: una asociación de profesionales, formalizada en 1951, que reivindicó el legado del racionalismo del Gatcpac, frente al monumentalismo franquista, y recuperó la senda de la modernidad arquitectónica. Pero esa foto tuvo un antes y un después: diez años por delante que fueron los de la más inmediata posguerra, en los que pervivió una modernidad…
Publicado el 5 de febrero de 2014 en el Diari ARA
L’arquitectura que va burlar el franquisme | Antoni Ribas Tur
La Guerra Civil i el franquisme van acabar amb l’afany dels arquitectes del Gatpac de construir habitatges salubres i confortables per a les classes populars. Després de la guerra, la Casa Bloc va quedar inacabada i els seus no van poder continuar la feina: Josep Lluís Sert es va exiliar, Josep Torres Clavé va morir al front i Joan Baptista Subirana va ser depurat. L’expedient amb què les autoritats franquistes el van inhabilitar es pot veure a partir d’avui al Macba dins l’exposició Motor de modernitat.
Publicado el 5 de febrero de 2014 en El Punt Avui
Els arquitectes que van vindicar Gaudí | Jaume Vidal
Bona coincidència a Barcelona: l’exposició sobre Le Corbusier al Caixafòrum i la dedicada als racionalistes del Grup R al Macba. Aquest col·lectiu d’arquitectes van ser hereus directes de l’arquitecte suís, del grup del GATCPAC i de Josep Lluís Sert, que abans de la Guerra Civil van promoure un tipus d’arquitectura funcional, moderna i amb vocació social. El Grup R, en certa manera, va ser l’equivalent en arquitectura al que Dau al Set va representar en l’art: la recuperació d’unes avantguardes que la dictadura havia esborronat. Els arquitectes racionalistes dels anys cinquanta, de línies rectes, van ser els que van reivindicar, paradoxalment, la fortalesa i l’exuberància de l’obra de Gaudí, que, no ho oblidem, va tenir molt de rebuig a la seva època.
