S’igualen les competències d’arquitectes i enginyers: la reconciliació farà que el projecte torni al Parlament
En els últims anys, l’arquitectura ha estat associada a notícies negatives, des de l’especulació fins a l’atur que castiga el sector. L’última es va produir fa dues setmanes, amb la desarticulació de la trama corrupta de l’AVE a la Sagrera. La futura llei de l’arquitecturahauria de reforçar el sector i fer més difícils situacions com aquesta, però la tramitació no està sent gens fàcil. El projecte de llei, aprovat l’1 de març, es va retirar de la sessió parlamentària en què s’havia d’aprovar el 5 de maig.
Ara, però, sembla que les aigües tornen a mare. El departament de Territori i Sostenibilitat ha treballat amb els col·lectius implicats per, segons fonts de la conselleria, “ampliar el consens i introduir el matisos necessaris”. Asseguren que han aconseguit un consens “prou ampli” per tornar a impulsar-ne la tramitació parlamentària “aviat”, però sense concretar la data.
Com s’enyoren els temps en què es parlava d’arquitectura sobretot perquè millorava la vida de la gent. “La Barcelona dels 80 es va fer a través dels polítics, però també hi havia un arquitecte, que era Oriol Bohigas. Va ser un moment en què tots vam anar junts, polítics, economistes, geògrafs, i tots entenien l’arquitectura com un bé comú per a la societat. El problema que tenim ara és que hi ha una certa desconfiança cap als arquitectes des de la bombolla immobiliària”, lamenta Ramon Sanabria, el president de l’associació Arquitectes per l’Arquitectura.
La tramitació de la llei de l’arquitectura ha aixecat suspicàcies, i col·lectius com els enginyers i els geògrafs s’hi han oposat frontalment. En una època de vaques magres ningú pot permetre’s renunciar a cap projecte o quota de mercat. “Valorem positivament la voluntat del Govern de promoure la qualitat de l’arquitectura, però l’articulat ens genera dubtes”, afirma Jaume Busquets, president del Col·legi de Geògrafs. “La llei dóna una preeminència a l’arquitectura que no reflecteix el paradigma actual”, lamenta. Però va més enllà: “No estem d’acord que la qualitat es presenti com una cosa desvinculada d’altres dimensions de l’arquitectura com són la sostenibilitat ambiental i la dimensió social i econòmica”.
El Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona ha sigut més dur. Al juny, el seu degà, Miquel Darnés, va afirmar que era “negativa per a la professió i per a la societat”. L’origen d’aquestes crítiques es troba en l’informe que va emetre l’Autoritat Catalana de la Competència, que alertava d’alguns punts que podien ser conflictius. El text afirma que la llei podia “provocar que només es considerés els arquitectes com els professionals qualificats, de manera que només ells acabessin sent partícips de les diverses mesures incloses en el projecte de llei”. Per això aquest col·legi d’enginyers va proposar, de manera independent, modificacions com que el nom s’ampliï a “llei de l’arquitectura i l’enginyeria” i que no es creïn ni el Consell de Qualitat Arquitectònica ni nous organismes consultius de qualitat arquitectònica, perquè consideren que no són “necessaris” ni “convenients”.
No només per a arquitectes
Després de la retirada del projecte de la llei, quatre col·legis professionals són els que més s’han esforçat per tornar-la a aixecar: el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el d’Aparelladors, el d’Enginyers de Camins, Canals i Ports i el d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques. “Crec que hem fet una bona feina. El preàmbul ara diu que no hi ha incompetència entre els arquitectes i els altres professionals pel que fa a les atribucions professionals”, explica el degà del Col·legi d’Enginyers d’Obres Públiques, Xavier Font. Un altre terreny delicat és el de l’urbanisme: “Tots tenim competències en urbanisme i temíem que la llei de l’arquitectura digués que els arquitectes són els únics que poden treballar en el sector”, diu Font.
Dels fruits de les negociacions, no només se’n beneficiarà el sector, sinó tot el conjunt de la societat, afirma el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Lluís Comerón: “Les dificultats són aconseguir un text que sigui al màxim de ben entès possible, no només pels altres col·legis i associacions, sinó sobretot per tots plegats, que l’hem d’utilitzar”. La responsabilitat social que comparteixen aquests oficis sembla que ha tingut un paper important a l’hora d’aconseguir el consens: “ S’hi han introduït modificacions perquè el text estigui consensuat al màxim, sobretot entre els col·legis que representen professionals a la feina dels quals l’arquitectura dóna sentit”, subratlla el degà dels arquitectes, abans de concloure que aquesta llei, malgrat el tens debat que hi hagut, “és de l’arquitectura, no dels arquitectes”. “ Construir la ciutat és cada vegada una tasca de més professionals”, admet.
No optar pel més barat
França va aprovar fa cinc dies seva nova llei de la llibertat de creació, l’arquitectura i el patrimoni, sorgida de la reforma de la del 1977. La futura llei catalana segueix lesdirectrius del Consell d’Europa pel que fa a la dimensió cultural de la disciplina i la qualitat arquitectònica. Amb la llei de l’arquitectura aprovada, la situació de la Sagrera seria probablement una altra. “Si les administracions no tenen instruments per promoure la qualitat de les edificacions, les coses aniran de mal en pitjor. En el cas de l’estació, el projecte l’hauria hagut de triar un jurat que, en lloc del més econòmic, busqués una relació adequada entre qualitat i preu”, alerta Comerón. El projecte escollit era un 59% més barat que la licitació, però el més dolent tècnicament.
Per a Sanabria, no s’ha de perdre mai de vista el paper social de l’ofici: “El preàmbul de la llei francesa del 1977 diu que l’arquitectura és un bé públic que cal respectar. Aquesta és la base”. I, a més, “no només s’ha de tenir en compte les ciutats, sinó la totalitat del territori”, afegeix.
