Millorant el barri |Llàtzer Moix

Millorant el barri |Llàtzer Moix

Centre Esportiu Turó de la Peira | Arquitectes: Anna Noguera i Javier Fernández

Publicat a La Vanguardia el 6 de febrer de 2022

El Centre Esportiu Turó de la Peira és una de les cinc obres espanyoles entre les quaranta finalistes que opten al Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea-Mies van der Rohe. Aquesta construcció d’Anna Noguera i Javier Fernández va entrar en servei fa tres anys i ha millorat notablement el barri, no només pel que fa a equipaments esportius, sinó també en la regeneració de la seva àrea urbana.

On abans hi havia una piscina amb una pista descoberta i una zona pública residual, inhòspita, grisa i envoltada per façanes posteriors de blocs dispars, ara hi ha un edifici de nova planta i clara vocació verda en què se superposen els esmentats equipaments,amés d’una zona enjardinada,amb rampes per als diferents recorreguts dels veïns i per a jocs infantils. De fet, aquesta zona enjardinada horitzontal s’alça en un extremi es continua enfilant per la façana secundària del nou edifici, concretament perla seva segona pell, una gelosia metàl·lica que alberga més rampes d’accés,i vesteix de verd l’estructura principal de fusta.

Les idees de regeneració urbana i renaturalització presideix en aquest projecte. Començant per la ja esmentada estructura de fusta laminada i prefabricada, la robusta successió de pòrtics del qual, amb llums de fins a 27 metres, afavoreix la sostenibilitat i la calidesa de l’obra. Seguint per una climatització natural a la pista poliesportiva, equipada amb sensors de temperatura, humitat, CO2 i pluja, que activen mecanismes diversos per garantir una temperatura interior d’entre 14i 28 graus. I acabant amb un sostre on s’alternen les claraboies amb més de mil metres quadrats de plaques fotovoltaiques, que generen energia per a l’equipament. En resum, un feliç exemple d’arquitectura passiva i estalvi energètic.

L’afany de renaturalització de la ciutat, que és legítim, resulta sovint una cosa altament il·lusòria. L’àmbit urbà té poc a veure amb el natural, i la ciutat, en el seu conjunt, es regeix per altres lleis. Però a determinats enclavaments urbans, aquesta renaturalització és possible i funciona. Per exemple, en aquesta obra, fruit d’un projecte molt treballat, amb voluntat de regeneració integral, ala qual contribueixen, solidaris, tant la piscina i les pistes com l’espai verd limítrof.