Pioners en conquerir terreny per als vianants

Pioners en conquerir terreny per als vianants

La capital danesa va ser una de les primeres ciutats europees a limitar el trànsit al centre

Publicat a l’Ara el 3 d’octubre de 2020 | Núria Masclans

Una ciutat per a la gent. Aquest ha sigut el leitmotiv que ha marcat la carrera de l’arquitecte danès Jan Gehl, sovint considerat un dels pares de l’urbanisme tàctic (també anomenat urbanisme humanista), que fa més de mig segle va impulsar un moviment de transformació de Copenhaguen cap a una metròpoli amb molt més espai per als vianants. Després de molts anys de reduir les zones per a vianants, Copenhaguen va ser una de les primeres ciutats europees que va prendre la iniciativa a principis dels anys 60 i va començar a reduir el trànsit de vehicles i l’estacionament al centre.

Ja el 1962 el principal carrer de la capital danesa, Strøget, es va convertir en un passeig per a vianants, enmig d’un “escepticisme abundant”, segons el mateix Gehl explica en un dels seus llibres. Però l’èxit es va fer evident en ben poc temps. En només un any el nombre de vianants hi va augmentar un 35%. Aquella va ser la llavor d’un procés de transformació que ha conduït Copenhaguen a ser una de les ciutats on és més agradable viure, segons uns quants rànquings.

Entre el 1962 i el 2005, la superfície dedicada als vianants i a la vida urbana es va multiplicar per set, d’uns 15.000 metres quadrats a 100.000, segons detalla Gehl al llibre Ciutats per a la gent. Un altre exemple emblemàtic, a part de Strøget, és Nyhavn, el carrer turístic per excel·lència de la capital danesa, que fa trenta anys que és de vianants.

La transformació de Copenhaguen també ha tingut en compte la bicicleta, un mitjà de transport essencial i clau per avançar cap als objectius climàtics. Ara mateix la ciutat té uns 400 quilòmetres de carrils bici, clarament separats, i més del 60% dels seus residents la fan servir per anar a treballar o a estudiar, mentre que fa deu anys eren el 36%.

Emergència climàtica

Durant els últims anys, el patró aplicat al centre de la ciutat s’ha anat replicant a altres districtes, sovint lligant dos punts de vista: els vianants i l’emergència climàtica. Un dels últims exemples és el carrer Bryggervangen, al barri d’Østerbro, on s’han transformat 9.000 metres quadrats d’asfalt en àrees verdes, amb gairebé 600 nous arbres que, a més de fer la zona més agradable, ajuden a prevenir inundacions en cas de pluja intensa.

També destaca l’exemple del Sønder Boulevard, una antiga artèria al barri de Vesterbro que s’ha revitalitzat reduint-hi els carrils per a vehicles a un per sentit, cosa que ha permès guanyar 17 metres d’amplada a la zona central, que s’ha dividit en diverses seccions ortogonals.

En algunes d’aquestes zones hi ha parcs infantils o àrees per a gossos, però la majoria poden ser utilitzades com els veïns vulguin. Per exemple, amb horts urbans, pistes de bàsquet, terrasses o zones de descans.