ARQUITECTES PER L’ARQUITECTURA RET HOMENATGE A SOCIS DESTACATS
Arquitectes per l´Arquitectura vol, una vegada més, homenatjar a aquells socis que d’una manera o altra han ajudat a l’impuls i l’expansió de la qualitat de l’Arquitectura. En societats com la japonesa, és habitual mostrar respecte i veneració per la gent gran. És una mostra que sensibilitza, especialment a les generacions més joves, de la importància de l’experiència que tenen, professionals que han treballat per a la societat durant molts anys de la seva trajectòria. Aquesta actitud no és gaire habitual en el nostre entorn, que no tenim en compte la rellevància d’aquestes persones en la construcció d’una societat millor i en la transmissió d’uns valors ètics que defineixin una manera de fer. És per això que AxA vol destacar especialment aquests associats, posant de manifest la seva aportació al desenvolupament de la nostre arquitectura, les nostres ciutats i el nostre territori.
Seguint aquesta tasca, i desprès del reconeixement a Oriol Bohigas el desembre passat, en aquesta ocasió, volem retre homenatge a Lluís Nadal, professional que des de diferents posicions ha ajudat al desenvolupament de la nostra Arquitectura i els seus valors passats, presents i futurs.
Una pintura especialment dedicada, realitzada per l’arquitecte i soci Albert Colomer, és el testimoni d’aquest reconeixement, gairebé íntim, que fem al nostre entranyable soci.
Ramon Sanabria, President d’AxA
Pintar un quadre inspirat en un edifici de Lluís Nadal resulta complicat per la gran quantitat d’obres en majúscula que ens ha regalat al llarg de la seva carrera.
L’optimisme amb el que projecta els seus habitatges, individuals o col·lectius, genera unes obres inspiradíssimes i sempre d’una gran originalitat, on els elements més habituals presents als edificis els converteix en protagonistes demostrant que no calen focs artificials per ser lluminós.
Aquesta qualitat és el punt de partida per crear un quadre que representi una seva qualitat com a arquitecte, la contundència i claredat del que ens intenta explicar.
Un dels seus edificis més imponents i representatius, l’edifici de 288 habitatges “la Vinya” de Barcelona, ha arribat als nostres dies, després de 50 anys de vida amb una actualitat visionària, un edifici de pell de totxo i ceràmica, que ha envellit modèlicament, esdevenint un element indiscutible del paisatge urbà de la nostra capital.
La pell vermella, al final de la ciutat i davant la muntanya de Montjuïc, amb finestres de fusta, que fa de muralla.
I l’escletxa buida, fosca, que observa sol quan surt sobre la muntanya, esdevé aquell detall de manera magistral ens resol un paradigma de l’arquitectura de la ciutat de Barcelona, com solucionar un Xamfrà.
Una ralla negra que fereix la pell de l’edifici i en mostra les seves entranyes.
L’eix de simetria de l’arquitectura.
Negre sobre fons vermell, pell vermella, i ben viva.
El quadre està pintat sobre paper Terrafilt de 16.5 gr/m2, de Terranova Papers, utilitzat per fer infusions de te.
Pintat sobre un motlle de plàstic, la pintura acrílica la travessa i es converteix en pòsit brillant a la part oculta, que fins que no es desemmotlla no veiem com serà, com un totxo quan surt del forn.
El quadre té una proporció exageradament vertical, recordant un pilar, Luís Nadal és un pilar de l’arquitectura del nostre país, i com ell d’altres arquitectes de la seva generació han esdevingut pilars de la nostra arquitectura, és per això que aquest homenatge no s’ha acabat, i d’altres arquitectes rebran el seu “pilar” per construir entre tots aquest temple que és l’arquitectura catalana.
Albert Colomer i Busquets, Arquitecte
