Adrià va desconstruir el menjar i Colau pretén fer el mateix amb l’urbanisme
Publicat a La Vanguardia el 12 de febrer de 2022
Almenys hi ha una idea que uneix Ildefons Cerdà amb Janet Sanz. La tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona segur que estaria d’acord amb aquella frase del pare de l’Eixample: “S’ha de ruralitzar allò que és urbà i urbanitzar allò que és rural”. Els comuns volen passar a la història com els autors de la desconstrucció de l’urbanisme de Cerdà, que, d’altra banda, va ser un progressista del seu temps i que va desenvolupar la seva planificació en contra de la burgesia catalana, preocupada per la influència dels socialistes utòpics en la concepció de l’urbs imaginada per l’enginyer de Centelles. Si Ferran Adrià va aconseguir que la truita de patata passés del plat a una copa, va convertir la pastanaga en aire o va esferificar una oliva que havia deixat de ser-ho, el somni del colauisme és que els amplis carrers de l’Eixample es converteixin en passejos, les cruïlles esdevinguin places enjardinades i els patinets substitueixin els automòbils. Finalitats prou lloables, però complexes. Ja ho anunciava l’Alícia de Carroll: “Qui diu el que és apropiat? I si es decidís posar-se un salmó al cap, te’l posaries?”.
És possible que, a més, Cerdà i Sanz siguin injustament incompresos per la societat del seu temps. L’enginyer estava tan obsessionat per l’higienisme com la regidora per la sostenibilitat (una altra coincidència), però a favor del primer cal dir que, a més de proposar de plantar cent mil arbres, l’obsessionava la mobilitat perquè considerava que la ciutat és un ens viu on el comerç ha de fluir perquè creixi.
Les superilles han deixat de ser una idea per convertir-se en una bandera: les primeres proves als barris de Sant Antoni, Poblenou i Horta han donat resultats desiguals. S’ha guanyat espai públic convivencial, la millora del medi ambient ha estat poc rellevant i no ha resultat un bon negoci per al comerç. I fins i tot a Sant Antoni s’hi han instal·lat uns encants de la misèria que estan sent un problema sobrevingut. Els socialistes han fet un pas enrere amb les superilles perquè consideren que està faltant diàleg en la implantació del nou urbanisme. També ho deia l’Alícia: “Si no saps on vas, tant se val el camí que triïs”.
