No només l’edat de les edificacions ha de preocupar, també la seva manca de manteniment, que afecta la seguretat
Publicat al Diari de Girona el 16 de novembre de 2022
Vivim en un país en el qual el 40% dels habitatges van ser construïts abans de 1980, previ a l’existència d’una normativa que incorporés aspectes sobre la qualitat tèrmica, l’ús racional de recursos i l’eficiència energètica dels edificis. Una dada que ens situa a la cua d’Europa, amb un dels parcs més antics i envellits.
No només l’edat de les edificacions ens ha de preocupar, també la seva manca de manteniment, que afecta la seguretat i l’estètica de les construccions, però, sobretot, comporta efectes nocius per la salut i el medi ambient.
Segons dades de la Comissió Europea, més del 35% de les emissions de CO2 i prop del 40% del consum energètic a Europa està causat pels edificis. Unes xifres molt elevades que comporten una factura mediambiental encara més alta si tenim en compte que, com dèiem, molts habitatges són antics i, per tant, els seus valors d’eficiència energètica estan per sota dels estàndards actuals. De fet, l’Institut Català de l’Energia al 2019, constatava que més del 80% dels immobles certificats tenien una qualificació energètica E, F o G, que són les més ineficients.
Com afecta tot plegat a les persones que viuen en aquests edificis? Diversos estudis apunten que passar fred o calor a casa, no disposar d’uns bons tancaments, viure en entorns molt sorollosos o mal il·luminats té conseqüències directes en el benestar físic i mental dels seus habitants. Un clar exemple d’això va ser el confinament durant la pandèmia de la COVID-19, que va posar encara més de manifest totes aquestes mancances i necessitats. Vam trobar a faltar habitatges amb espais exteriors, ben il·luminats i ventilats, amb un bon assolellament, en definitiva, més confortables.
La resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions, on l’eficiència energètica i la incorporació d’energies renovables siguin aspectes rellevants, però no els únics, posant la qualitat de vida i la salut de les persones en primer terme.
Des del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) fa temps que hem detectat que els projectes de rehabilitació no arriben al 30%, per això estem compromesos i treballem per conscienciar a la ciutadania i als professionals de l’arquitectura. L’arribada dels fons europeus de recuperació Next Generation ha de servir per impulsar aquest canvi, una oportunitat per adaptar el parc immobiliari i donar resposta a les necessitats actuals d’eficiència, salut i benestar i, alhora, fer front als reptes de futur per assolir les fites de descarbonització per a l’any 2030 i 2050. Els arquitectes tenim el deure d’actuar com a agents actius del canvi perquè disposem dels coneixements per fer realitat aquesta rehabilitació, i és en aquests professionals on hi trobareu la persona de confiança que necessiteu per fer de casa vostra un refugi més sostenible, confortable i saludable.
Rehabilitar és estalviar, és invertir en el futur del planeta. És apostar per viure millor.
